Skip to content

LA SAL DE LA TERRA

És una constant en la filosofia oriental la de valorar el present. Per a ells el passat ja no existeix i el futur encara no ha arribat, així doncs vivim en una successió de present que cal viure intensament.

Els humans fem projeccions constants cap el passat i cap el futur i així ens regalima entre els dits el moment que estem vivint.

Això no és així en els infants, ells viuen un present continuat,ple d’intensitat. La vida és per a ells un joc constant. No és estrany que Jesús digués: “deixeu que els infants s’acostin a mi” perquè ells representen la netedat del cor, que conté la innocència que tots hem perdut.

Oscar Wilde ja va deixar escrit que la seva pàtria era la seva infantesa, i jo no en reconec pas d’altra. Em repugnen els patriotes i em resulten vomitius els que s’autoanomenen socialistes o d’esquerres i tenen els collons de preocupar-se exclusivament del que passa a casa seva sense importar-los que cada dia al món morin milers d’infants per manca d’assistència sanitària, de guerres, o de fam.

Els nens són la sal de la terra, són l’arc de sant Martí que omple de colors el planeta, el blau immens de l’atmosfera, la mar en calma que bressola el present, la llàgrima que s’esmuny persistent i que conté tot el dolor dels essers.

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*