Skip to content

POR A LA POR

És terrible viure amb por. Por a perdre el que has aconseguit amb el teu esforç. Por a que qualsevol malaltia greu s’instal·li al teu fràgil cos i et faci patir turments horribles. Por a la mort, a desaparèixer, a no ser, a perdre tota consciència de vida. Por a malalties mentals que et provoquin sofriments irresistibles. Por a que li passi alguna cosa dolenta a la gent que estimes.Por a tenir un accident de trànsit. Por a la velledad. Por a la sol.litut. I la por més terrible de totes la por a la por.

I així vivim la majoria dels humans; així estan constituïdes les nostres vides. Aquestes pors que en realitat en són una de sola, ens corquen interiorment i ens suposen una pesada càrrega invisible constituïda en una grossa gepa que arrastrem arreu.

No permetré que la por a la por em paralitzi. No li donaré aquest plaer al meu jo rebel i tirànic. Lluitaré aferrissadament per a la vida com una arrel salvatge. Potser no ho aconseguiré mai. Potser però, arribarà un dia en que tan sols viuré el present intensament. Sense futur ni passat. Sense objectius ni desitjos. Extasiat, gaudint intensament de veure créixer l’herba mil·límetre a mil·límetre; observant la lluminositat d’un capvespre d’estiu o l’ona tranquil·la que mor ejaculant a la platja.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*