Skip to content

BAILAR PEGADOS….

Són joves amb cossos acabats d’estrenar. El món és seu o així ho creuen, no saben encara que tot és qüestió de temps, que res aquí perdura. Mentre penso tot això a fora plou i em sento melangiós. Fa masses dies que plou, els cels grisos m’entristeixen i devoren les poques energies que em queden. Penso que ja no sóc jove, el meu cos ja no és “danonino” i inevitablement és víctima d’una punyent decadència. Per sort encara hi ha persones més grans que jo. Potser estan pitjor i pateixen perquè no tenen ningú al davant. Vaja consol de babaus! Quan estava en la plenitud era fàcil equivocar-se, de fet, ara també. Potser aleshores no m’hagués afectat tant la pluja. No ho sé, ja us ho he dit cony! Fa massa dies que plou.

Rumio que em cal apuntar a l’agenda que tinc visita amb el pneumòleg. La meva dona diu que a la nit ronco i que per uns segons deixo de respirar. D’això en diuen apnees. També em cal anar a la consulta del meu amic, en Xevi. Dirigeix una franquícia de GAES. Aparells per a sords, o en camí de ser-ho. El vaig trobar fa pocs dies i quan li vaig explicar que hi sentia malament per l’orella dreta em va dir que l’anés a veure i em faria unes proves. De fet em fan pànic els audiòfons, estèticament no els puc pas suportar. Penjat d’un audiòfon passeges impúdicament arreu la teva decadència. Em va tranquil·litzar molt quan em va dir que GAES era una empresa molt innovadora i que treballaven amb tecnologia puntera. Vaja que n’hi havien de molt petits que pràcticament passaven desapercebuts.

A fora continua plovent i per a la televisió en David Civera canta una cançó d’en Sergio Dalma que més o menys diu: “bailar pegados es bailar, igual que baila el mar con los delfines..”.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*