El meu gos es diu Jack. En Jack és una barreja de pastor alemany i pastor belga, bé almenys això em diuen. El vam recollir a la gossera i és un vigilant extraordinari. Jo li parlo en català i fins i tot a vegades em sembla que m’entén. El que admiro d’en Jack és la seva lleialtat i afecte. M’ho demostra continuadament, a vegades amb escreix, doncs em puja a sobre i malgrat les meves protestes, em llepa fins el moll dels ossos. No es pot pas dir el mateix d’algunes persones o empreses. Massa sovint els dónes tot el que tens, ells en van bé, però no estan pas disposats a mostrar-te cap mena d’estimació especial. Els gossos en canvi, no t’utilitzen mai.
Del que he escrit en el paràgraf anterior es pot deduir que m’estimo més el meu gos que algunes persones? Doncs lamentablement la resposta és sí. No recordo amb exactitud si fou Nietzsche o Shopenhauer, que veient com un conductor d’un carruatge, a Torí, fustigava despietadament un cavall es va llançar al coll de l’animal i es va posar a plorar desconsoladament.
És evident per què udolen els gossos. Simplement perquè a vegades estan tristos. Tenen sentiments com els humans i sovint actuen més noblement. No vull pas ofendre ni menysprear a ningú amb aquest article. Em limito a explicar una realitat que he constatat empíricament.
2 comentaris
Crec que tens tota la raó del món, ara mateix estic fent un treball de reserca pel cole. Tracta de gossos amb sentiments.
Jo també m’estimo més a algun gos que a una persona, estic molt d’acord amb tu.
Benvolguda: m’agrada que la gent em deixi opinions al bloc. Gràcies. Perdona si tardo a contestar, ni jo mateix entenc massa com funciona. És indubtable que molts gossos són més fidels que algunes persones. Però cal que també respectem als humans perquè tothom pot canviar. De fet si el món millorés, seria el resultat de petits canvis individuals que sumats donarien un resultat diferent. De coneguts n’hi ha molts d’amics pocs. Una abraçada. Llucià
Fer un comentari