Skip to content

VIATGES

En el llibre que porta per títol “L’Ecologia Emocional”, subtitulat “l’art de transformar positivament les emocions” de Jaume Soler i M.Mercè Conangla (editorial Amat S.L, Barcelona 2004) s’hi pot llegir i cito literalment:” al principi era el caos, partícules esvalotades, atraient-se i repel·lint-se. Àtoms desbocats aproximant-se i allunyant-se en el silenci infinit, dins del no res, sense pla, sense destí ni consciència”.

Aquesta frase que he citat és profunda i poètica. És possible que al principi fos el caos però com afirmen posteriorment els autors de la frase citada, després aparegué la cooperació i amb ella organismes més evolucionats i finalment la consciència.

La unió de dues persones és sens dubte un acte propi de sers evolucionats, conscients, fins i tot el definiria de galàctic. Dues solituds busquen la unitat amb l’univers d’on inicialment provenen i pertanyen.Dues estrelles intercanvien i fusionen la seva escalfor; dos sols sobirans i irrepetibles uneixen el seu destí allunyant-se cada cop més del no res, refutant l’absurd. L’oceà és fet d’infinitat de gotes d’aigua, que s’uneixen i formen la mar.

Per acabar citaré al mestre Dogen: “la nostra vida a què es pot comparar? A la gota de rosada que salta del bec de l’ocell aquàtic, i en la qual es reflecteix la lluna”.

2 Comments