En el llibre que porta per títol “L’Ecologia Emocional”, subtitulat “l’art de transformar positivament les emocions” de Jaume Soler i M.Mercè Conangla (editorial Amat S.L, Barcelona 2004) s’hi pot llegir i cito literalment:” al principi era el caos, partícules esvalotades, atraient-se i repel·lint-se. Àtoms desbocats aproximant-se i allunyant-se en el silenci infinit, dins del no res, sense pla, sense destí ni consciència”.
Aquesta frase que he citat és profunda i poètica. És possible que al principi fos el caos però com afirmen posteriorment els autors de la frase citada, després aparegué la cooperació i amb ella organismes més evolucionats i finalment la consciència.
La unió de dues persones és sens dubte un acte propi de sers evolucionats, conscients, fins i tot el definiria de galàctic. Dues solituds busquen la unitat amb l’univers d’on inicialment provenen i pertanyen.Dues estrelles intercanvien i fusionen la seva escalfor; dos sols sobirans i irrepetibles uneixen el seu destí allunyant-se cada cop més del no res, refutant l’absurd. L’oceà és fet d’infinitat de gotes d’aigua, que s’uneixen i formen la mar.
Per acabar citaré al mestre Dogen: “la nostra vida a què es pot comparar? A la gota de rosada que salta del bec de l’ocell aquàtic, i en la qual es reflecteix la lluna”.
2 comentaris
Sembla que ha funcionat (no t’ho perdis!)
Ara si:
Hola Llucià, m’ha agradat molt retrobar-te avui a L’Snack (és on varem coincidir per primera vegada), em sap greu no haver-te pogut donar un cop de mà (et canvio tres amics pobres per un de ric i et regalo 1 mala companyia).
Encara no he llegit cap article, estava massa impassient per conectar-me amb tu, ara m’hi posaré.
Una abraçadassa.
Benvolgut: No cal que llegeixis els meus escrits, la única cosa important és el que es viu moment a moment. La literatura és un succedani. T’estimo molt. Rep un petó i una abraçada.Llucià.
Fer un comentari