Skip to content

“EL Celler de Noah Gordon”

El Celler - Noah Gordon

L’altre dia en un sopar d’amics, vaig comentar que estava llegint “El celler” de Noah Gordon, un amic d’indubtable sensibilitat, persona llegida i instruïda, doctor en dret i alt càrrec de la Generalitat, em va comentar que totes les crítiques que li havien arribat del llibre, no eren gaire favorables. Em vaig quedar sorprès perquè “El celler” és un llibre magnífic. És un llibre ple de quotidianitat, certament passen poques coses excepcionals, però mai decau. Reflexa acuradament les ànimes dels personatges que hi surten, tots estan molt treballats i té la capacitat d’emocionar-te amb fets quotidians. Prova irrefutable que Noah Gordon és un gran escriptor, com ja havia demostrat sobradament amb anterioritat. Noach Gordon arriba al “celler” al seu clímax com a escriptor, no li calen grans temes és capaç d’emocionar al lector amb la vida quotidiana, i això tan sols ho poden fer els grans de la literatura.

Llegint al final, els agraïments, vaig comprendre perquè al meu amic no li havien arribat massa bones crítiques. Ell es mou en ambients nacionalistes i al final Gordon no diferència potser, suficientment, Catalunya d’Espanya. Aquí és a on els hi fa mal als nostres ridículs intel·lectuals. De fet qualsevol persona que s’anomeni intel·lectual hauria d’estar condemnat per estúpid a cadena perpetua.

Estic fart dels nacionalistes, els pitjors sens dubte són els que tenen un Estat a darrera.  Per exemple se’m fa insuportable el nacionalisme espanyol, ranci i depredador. Però això no vol dir que el nacionalisme ,ni que sigui català, pugui tenir cap mena de defensa seriosa des de la filosofia o el sentit comú. La capa d’ozó no entén de fronteres, ni els mars ni els rius i encara menys els drets humans, universals “per se”.

Als de dretes els diré que no m’importen les pàtries i als que es diuen d’esquerres el mateix ,perquè no hi ha pas massa diferència entre uns i altres. Tots estan preocupats exclusivament pels problemes domèstics.

Un altre tema és el el fet de sentir-se catalanista i universalista alhora, però això mereix un altre escrit.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*