Skip to content

EL TIGRE I EL GAT

Tigre-Gat

Aquell tigre portava molts anys engabiat, la gent passava per davant d’ell, se’l miraven i li deien coses, però no els feia ni cas. Grosses lleganyes li penjaven al costat dels ulls que casi sempre tenia tancats. No us sabria dir si és que dormia o deixava d’existir per moments. Es passava els dies així i a les nits passejava impacient per dins de la gàbia fins que quan començava a clarejar s’estirava i tancava els ulls. Menjava amb desgana i quan mirava als ulls d’algú ho feia amb mirada trista i cansada.

Els seus cuidadors ja no en feien cas, ja feia molts anys que mostrava aquest caràcter displicent. Ocorregué però un fet que encara els científics estan estudiant, evidentment sense resposta.

Un dia un empleat del zoològic es va entestar en afirmar que el tigre havia disminuït, o sia que s’havia encongit. El van mesurar acuradament i certament era així. Els veterinaris es posaren a treballar, en vingueren d’arreu del món, però el tigre seguia disminuint. Arribà un moment que feia pena exposar-lo i la direcció del zoològic va decidir que era millor que restés en un lloc tancat, lluny de les mirades de la gent.

Un matí quan un dels cuidadors entrà a donar-li menjar, s’adonà que no hi era. Va avisar al personal del zoològic i tots es posaran a buscar sense cap resultat.

Aquell vespre un treballador de la neteja va trobar no massa lluny de la gàbia del tigre minvant un petit gatet, mort a terra, amb els ulls oberts que miraven a l’infinit tot desprenent una tristesa infinita, encara que això es feia difícil d’observar doncs els tenia plens de lleganyes. No li va donar cap importància ni ho comentà a ningú, va complir amb el seu treball i amb l’escombra i la pala recollidora el va llençar al sac de les escombraries.

 

2 Comments