Skip to content

EL CERVELL DE GEORGE BUSH

Que l’escriptor suec Henning Mankell em perdoni per inspirar-me alhora de posar títol a aquesta narració en el seu bon llibre titulat: “El cervell de Kennnedy”. De fet aquest títol ha inspirat aquesta crònica.

Els fets que relataré són inversemblants, diria que increïbles, ho reconec, també la manera com he aconseguit la informació provocarà que molts lectors em prenguin per boig o mentider, cosa que m’honora.

Mitjançant un viatge astral en el temps vaig traslladar-me a l’any 2.020. El maig d’aquell any va morir el que havia estat president dels EEUU, George Busch, conegut principalment per la invasió de l’Irak i altres múltiples bestieses. El president més idiota que ha tingut aquell país. Tant idiota com els ciutadans que el van votar que no van ser pas pocs. La seva mort va esdevenir sobtada doncs és conegut de tothom que els bobalicons, quan ja no tenen poder, ho moren de cop o s’eternitzen perquè no fan nosa a ningú.

La rapidesa em que es va produir la defunció, va estranyar a tothom, no estava malat i un dia el van trobar mort al llit. Es va ordenar doncs a prestigiosos forenses que realitzessin l’autòpsia. No se sap com, però el que havia de ser un secret d’Estat es va filtrar a la premsa.

Oficialment la causa de la mort havia estat una sobtada parada cardiorespiratoria. Posteriorment el prestigiós diari Washington Post, va publicar, a portada sencera, que les causes de la mort no estaven clares i que l’Administració havia mentit descaradament. Van començar a circular tota mena de rumors fins que una investigació del periòdic esmentat va publicar el nom dels forenses que havien realitzat l’autòpsia. Després es va saber que en realitat se n’havien realitzat tres, amb equips mèdics diferents.

Els doctors havien hagut de signar tota mena de documents, a on es comprometien a no revelar la causa de la mort. Curiosament la primera notícia que va esgarrifar el món tingué el seu origen a Osona. La va publicar el 9 Nou.

Un dels forenses que havia participat en l’autòpsia va visitar l’hospital de Manlleu, encara no se sap el perquè. Avisat el periodista manlleuenc, Agustí Danés, d’aquest estrany esdeveniment, corregué a entrevistar-lo. El prestigiós científic es va relaxar. Devia pensar que al cap i a la fi es trobava en un poblet que volia ser ciutat, i que l’entrevistador treballava en premsa comarcal. Se li va escapar doncs de comentar que el més sorprenent de tot era que un cop obert el crani de George Busch no hi havien trobat el cervell. Aquesta notícia commogué el món. El Washington Post la confirmà dies després.

A partir d’aquí el rebombori va ésser enorme i aparegueren multitud de preguntes. Si George Busch no tenia cervell, el tenien els seus votants? Si li mancava el cervell li faltava algun altre òrgan essencial? Si la caixa cranial era buida no hi havia res a dins?

La notícia que va acabar d’espaterrar el món la publicar també el Washington Post: malgrat que el cos després de la mort s’havia corromput molt ràpidament i que no hi havia cervell a dins del crani, aquest contenia una versió incorrupte de l’Apocalipsi.

A partir d’aquesta revelació els esdeveniments es van precipitar. Es conegué que efectivament a George Busch no li mancava tan sols el cervell, tampoc havia aparegut el cor. La cavitat però no era buida, un bitllet d’un dolar i una bandereta nordamericana, incorruptes, ocupaven el seu espai.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*