Skip to content

HOSPITAL DE SANT JAUME (MANLLEU)


Per motius que m’hauria agradat d’estalviar-me he estat ingressat a l’hospital General de Vic. I ja se sap que entre operació i operació un s’avorreix i si és lletraferit li dona per llegir qualsevol cosa. Resumint, que un dia em va caure a les mans una revista editada pel Consorci Hospitalari de Vic. En aquella joia literària s’afirmava que l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu, després d’una de campanya d’informació als ciutadans manlleuencs modèlica per la seva transparència s’havia incorporat al Consorci de Vic que n’assumia la seva propietat, gestió i responsabilitat.
Feia temps que ja ho sabia, però no havia volgut escriure cap article perquè m’emprenya malgastar els mots que em contracta el 9 Nou per parlar de Manlleu. Prefereixo les cartes al director
Ja ho he explicat, tota la culpa la té que m’haguessin d’ingressar al Hospital General de Vic. Quina culpa hi tinc jo si em vaig posar malalt? Per què m’havia de caure a les mans aquell tros de revista vella, bruta i esparracada? Ja ho veieu no som pas massa lliures perquè passen coses que un no les pot pas controlar. El cas és que al llegir allò de la transparència en la incorporació del Hospital de Sant Jaume al Consorci Hospitalari de Vic, de l’emprenyada que vaig agafar vaig tenir una recaiguda, se’m va descompensar la pressió, el cor se’m va posar arritmic, i els ronyons van dir prou. Total cap a la UCI. Com que estava conscient vaig començar a pensar que no valia la pena enfadar-se per les mentides dels altres. Vaig començar a fer respiracions profundes i em va doldre haver donat un disgust tan gros als familiars i als metges per una bretolada com aquella. Em vaig posar bé de seguida i em van tornar a planta amb la prohibició explicita de llegir mai més cap revista del Consorci Hospitalari de Vic.
Això sí mentre era a la UCI vaig prometre’m de gastar l’últim article per parlar de l’hospital de Sant Jaume.
Ara, sóc a casa davant de l’ordinador, lluny de la UCI, som dia 9 de juny, dimarts, i l’article és pel dia 15 dilluns. A més cal enviar-lo amb un parell o tres de dies d’antelació. De veritat que em fa una immensa mandra haver de parlar de Manlleu, em ve el tema del “Coro” al cap i com que he deixat de fumar em cal anar a donar un vol corrent per tota la casa. No vull tornar a la UCI. No! No! I no!
Així doncs seré breu, ho plantejaré amb preguntes que potser no contestarà ningú. És igual, tan se me’n fot: Quin era l’actiu i el passiu del Hospital de Sant Jaume? Per què al contrari del que manifesta el pamflet del Consorci Hospitalari de Vic no es va informar als manlleuencs de que s’entregava l’hospital al Consorci sense condicions? Per què no es va posar una clàusula de retorn en cas de que els manlleuencs així ho demanessin o en cas de que la gestió no fos prou acurada? La residència també és propietat del Consorci Hospitalari de Vic? Era l’alcalde de Manlleu el president del patronat que regia l’hospital i fou ell qui en feu l’entrega? Que hi pinta en tot això aquella consellera de la Generalitat de nom Marina Geli? Qui va remenar, en aquest assumpte, les cireres des de Vic? Per què l’alcalde de Manlleu no va dir res quan Manlleu, autoproclamada capital del Ter, va quedar sense urgències nocturnes gràcies a la consellera Marina Geli? Per què no vam donar suport al batlle de Torelló que es va enfrontar obertament a la Marina Geli, per cert del seu mateix partit, pel tema de les urgències nocturnes? Estan relacionats els dos temes?
Benvolguts manlleuencs hem perdut la propietat del nostre hospital, ara bé el que no podran és treure’l del nostre municipi. Qui no es conforma és perquè no vol. Me’n vaig a dormir. Bona nit.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*