Skip to content

AUTOSUFICIÈNCIA ALIMENTARIA

En Jesús Soler, president del GDT, declarava la setmana passada a aquest setmanari que “…La producció industrial d’aliment no és sostenible de cap manera, no té sentit que haguem de menjar productes que han fet milers de quilòmetres abans d’arribar a Catalunya…”

El que diu és de sentit comú. Fins fa poc temps si deies aquestes coses et titllaven de militar en la autarquia, i això no és cert, res més lluny del meu pensament que creure en cercles tancats que no es relacionen més enllà de si mateixos.

Estic convençut, des de fa molt temps, que la única manera d’acabar amb la xacra de la fam al món és que els territoris siguin autosuficients en la producció dels aliments necessaris per mantenir amb dignitat la seva població. Hem de renunciar per això a consumir productes que no existeixen a la nostra terra? No ho crec pas així. El que critico és, per exemple, que a Catalunya produïm llet suficient par autoabastir-nos i en canvi en consumim de bretona o polonesa. Això suposa un malbaratament de recursos brutal. Aquesta llet ha de ser transportada molts quilòmetres, el que origina emissions innecessàries de CO2 a l’atmosfera. Actuant així desconfigurem també el territori i maltractem els nostres pagesos que són també els jardiners del país.

La globalització mal entesa només porta que problemes. És un invent de les multinacionals. Fabriquen a on no hi ha drets socials però no paguen aranzels per exportar als països que sí que n’hi ha. D’aquesta manera no hi ha lliure mercat ni competència possible ja que no hi ha igualtat de condicions en l’elaboració del producte. I que consti que els drets socials bàsics són innegociables. Europa ha d’exportar l’Estat social, és una obligació moral.

Crec que hem de menjar i beure, preferentment, el que la nostra terra ens ofereix. És un ésser viu que ens estima, que ens dona forma i emmotlla el nostre cos i la nostra ànima. Està fabricada de la mateixa matèria que els humans, ens acotxa i ens bressola, vol que siguem Ú amb ella perquè ens dóna tot el que té. Proveu de menjar-ne un polsim i penseu que esteu ingerint la pols de les estrelles.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*