Skip to content

LA SAMARRETA DEL MANLLEU

El meu fill ha volgut de totes totes que l’apuntéssim a futbol. Per raons pràctiques l’hem inscrit a l’AEC Manlleu. No sóc soci de cap entitat esportiva, exceptuant el Club Tennis L’Esquirol, ara bé haig de dir que estic orgullós de que vesteixi aquesta samarreta. Com ja he escrit altres vegades sóc nascut a Manlleu i em sento profundament manlleuenc. La camisola del Manlleu és una esplèndida senyera que vola orgullosa al vent dels qui la vesteixen.

No sé si serà un bon futbolista. Potser serà vulgar, tan se val. Segur que vestint aquests colors, però, estimarà coses que jo també m’estimo.

No tinc cap idea preconcebuda de quina professió vull que desenvolupi quan sigui gran. Que faci el que li agradi. No som pas els pares els que hem de decidir aquestes coses. Nosaltres hem d’orientar, aconsellar i aquí s’acaba la nostra feina. Totes les professions són dignes si es fan amb il·lusió. El més important és que la persona s’hi trobi realitzada.

Portant la samarreta del Manlleu, tan sols espero que li ensenyin una mica de disciplina. També a respectar als seus companys, als entrenadors i a l’equip rival. Estic totalment en contra d’aquesta competitivitat malaltissa que impregna totes les accions humanes. Ja sé que molts pares no ho veuen pas així i que el futbol, massa sovint, és competició pura i dura. Jo espero senzillament que s’ho passi bé, que faci amics i gaudeixi de la vida.

El seu cos, fràgil, serà l’avançada de temps millors. Ell farà onejar una senyera que molts catalans no saben defensar. No sóc pas nacionalista però sí que em declaro radicalment catalanista. Estic fart de que em maltractin i em trepitgin, i també estic cabrejat amb el silenci dels indiferents i molt especialment amb els que “confonen” la senyera amb la cartera. Aquests personatges els hauríem d’eradicar de socarrel. Aquí no hi va haver ruptura, Franco va morir al llit, i molts que ara proclamen el seu catalanisme fervent callaven com morts perquè feien bons negocis. Tot plegat resulta molt trist i lamentable.

Que la senyera, estampada a la camisola del AEC Manlleu, voleiï amb l’empenta del germà aire. Descarada i sense complexes.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*