Skip to content

LA JANA I L’ADRIAN

Diumenge vaig anar a bateig a Torelló. En un sol acte dos infants, la Jana i L’Adrián,van ingressar a l’església catòlica. Van ser els seus pares i els seus padrins qui els van afiliar. No sóc catòlic, practico una barreja de cristianisme gnòstic i budisme, que trobo que està prou bé tot i que per desgràcia meva, tot sovint no ho segueixo.
Vaig escoltar el mossèn amb atenció: va demanar als pares i als padrins si estaven disposats a assumir una serie de responsabilitats que no eren pas gens fàcils. Van respondre que sí.

Els va exhortar a que eduquessin aquells infants a estimar a Jesús i als altres com si fossin ells mateixos.

Tot sortint em vaig posar a pensar en si els pares i els padrins eren conscients de la immensa responsabilitat que acabaven d’adquirir. O potser simplement tot es tractava d’un acte social i fer així una festa familiar? No sóc pas ningú per a jutjar-ho.

Que seran de grans la Jana i l’Adrián? Aquesta és la pregunta del milió.

Estimaran als altres com si fossin ells mateixos? Seran gent normal preocupats exclusivament per les seves petites coses?

Com ja he dit la responsabilitat entomada pels pares i padrins és immensa. Suposem que les coses es torcin, Déu no ho vulgui però… I si es dediquen a encarregar informes inútils pagats amb diner públic del govern de la Generalitat de Catalunya? I si fan negocis bruts i munten un cas Gürtel amb la finalitat de fer créixer la seva cartera i les arques d’algun partit? I si ens enganyen a tots fent-se passar per patriotes i ensorren el Palau de la Música i l’Orfeó Català?

Massa responsabilitat això de ser pare o mare, padrí o padrina, i donar el sí que el mossèn et demana.

Després de pensar-m’ho molt he decidit que no compareixeré pas davant de cap capellà per a donar el meu sí. Si les coses anessin malament de qui seria la culpa?No em negareu que n’hi ha per acollonir-se.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*