Quan els polítics parlen d’unitat, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan al Parlament de Catalunya parlen de la collonada de les Vegueries, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan els polítics i els poderosos de Vic i Manresa es barallen per la capitalitat de la Catalunya central, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan la Conferència Episcopal Espanyola em vol adoctrinar, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan mirant la televisió una colla de tertulians es posen a cridar, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan a les revistes o a la televisió surt la Belén Esteban poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan els poders fàctics em pressionen perquè no escrigui o parli d’un tema, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan vénen eleccions i els polítics voldrien que els escoltés i em bombardegen des de tots els mitjans de comunicació, poso una rumba i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan parlo amb algú i s’autoanomena intel·lectual, li contesto: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan un “fonamentalista” sigui polític, religiós o de qualsevol altra mena em vol escalfar el cap li responc: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan vaig per la carretera i algú se salta un “stop” i no passa res, poso el compact del cotxe i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan la meva dona es disfressa de pagesa per anar a fer els “Pastorets” i el nen es posa a riure, vaig corrents cap al compact, poso una rumba i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lai-lorai-lorà!Taca-taca-taca-taca-taca-tacatà!
Lairo-lai-lorailo,lai-lorai-lorà!,lairo-lai-lorailo,lai-lorai-lorà… “A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat, a mida que els peus li creixen se li fa petit el cap…(sic).. a mida que perd la mida es va omplint de presoners….”(Los Manolos).
Fer un comentari