Sóc soci de Metges sense Fronteres, i d’algunes altres ONG. Fa poc em va arribar una carta a on em demanaven un donatiu extraordinari degut a que la desnutrició està matant a milers de nens a la República Centreafricana. Em vaig llegir l’escrit, que ara no detallaré, a on s’exposaven els motius del desastre. Vaig decidir col·laborar.
És escandalós que el planeta no disposi d’un Govern Universal que garanteixi menjar, assistència sanitària, educació i prestacions suficients en cas de necessitat a tots els humans. L’anacronisme d’uns Estats-nació que es neguen a confederar-se provoca situacions terribles, que sempre paguen els més dèbils. Sovint, fins i tot, amb la mort.
Proclamo que la ONU és un organisme antidemocràtic, ineficaç, i al servei dels poderosos. Una “madame” lletja i arrugada que a sobre no sap donar plaer. Estic fart de pagar polítics incapaços de solucionar res d’important. I encara escolto a vegades que això de ser soci de les ONG és posar pedaços, que així no es solucionen els problemes de fons. Per què no li diuen a la mare d’un nen que s’està morint de fam?
Ens calen polítics capaços de solventar amb eficiència els gran problemes de la humanitat, treballant plegats, ben lluny de les baralles sectàries en que sovint s’emboliquen i que no ens porten enlloc. Em poden titllar d’utòpic. Però el genere humà quan avança, ho fa gràcies a les utopies.
Els que critiquen les llistes obertes, diuen que qualsevol carallot populista podria ser elegit. I per què no es miren al mirall? Capacitat de gestió, de resoldre problemes, de generar justícia social, això és el que la majoria dels ciutadans demanem als polítics als que no escatimem pas el sou.
Aclarim una última qüestió: en els països a on es pot votar amb llibertat, cadascú és responsable dels seus actes. Qui va votar en Hitler? I salvant les distàncies qui va votar a en George Bush. Una bona part dels ciutadans. Cada elector ha d’entomar la seves responsabilitats, perquè moltes vegades els que ens governen no són altre cosa que fotocòpies de nosaltres mateixos.
2 comentaris
Podía demanar-te el teu correu ahir quan vam parlar, però me’n vaig descuidar. M’ho he estat pensant i m’adono que m’agradaría acceptar col·laborar al teu programa de TV. He hagut de passar força temps sense poder-me comprometre en res mes que no fos la salud i la feina, doncs les forces m’han fallat massa sovint. Però ara estic be i aprofitaré la oportunitat que em brindes.
T’envio aquest missatge precisament des daquesta pàgina, perquè estic en contacte amb un grup de Hare Khrisna de Vrindavan -India- amb la idea de portar a terme una acció en favor de les vidues rebutjades DHARSAN. Les que abans s’immolaven vives a la pira funeraria dels seus marits difunts. I avui en dia són abandonades a la seva sort als carrers de Vrindavan i de Benarès. Només a Vrindavan n’hi al voltants de 45.000
Ens viem aviat. Petons
Benvolguda: D’acord, magnific. És una vergonya que no hi hagi un organisme universal que tingui capacitat perquè els drets humans es compleixin arreu. Et remeto un “email” personal sobre la col·laboració al programa tv.
Fer un comentari