Skip to content

ROSTRES

He posat tres fotografies meves una al costat de l’altra. Una de quan era un nen. Una altra de quan tenia aproximadament 35 anys i una altra d’actual(52 anys). He estat una bona estona estudiant-les, mirant-les amb atenció.

La de quan era un nen és magnífica. Traspua sentiment, innocència, ignorància sàvia de qui sap que no ha de preocupar-se per a res, ni tan sols de viure.

La de 35 anys mostra ja alguns signes de decadència, falten cabells, la mirada no és tan viva, fins i tot diria que expressa la resignació del qui ha perdut moltes batalles i sap que en perdrà algunes més.

La última, l’actual m’ha obligat a fer un gran esforç interior. Porto barba de dos dies i els ulls miren fixe, desafiant al món. Com si proclamés als quatre vents que no em rendiré mai. Sóc un lluitador, un guerrer, i està bé.

He pensat que la vida és una fotografia ràpida, els morts no hi surten pas i són legió en comparació amb els vius. Després he meditat que això eren pensaments negatius. No em cal plantar cara a res ni a ningú. Potser a mi mateix i prou. Els difunts potser esperen en una altra dimensió i fins i tot és possible que existeixi la reencarnació.

És curiós observar com canvien les fisonomies de la gent. Persones que tenien una gran bellesa física es tornen vulgars. D’altres amb el pas dels anys els rostre se’ls torna tranquil, reposat. A alguns la cara se’ls torna irascible. Avui he vist una dona que jo sempre havia considerat molt atractiva físicament i quasi m’ha fet por la seva fisonomia, ella però passava altiva com sempre, mirant fixe, sense saludar a ningú, inconscient de que ja no desperta l’atracció d’abans.

M’agraden els rostres en els que destaquen els ulls, petits o grans, aquests no perden mai la bellesa. L’ànima parla per ells, solen mirar a l’horitzó, fixes, tranquils, conscients de que el temps és una qüestió mental, que la felicitat rau en el no temps. També m’agraden els ulls que somriuen i m’estimo molt els que ploren, dolls de feblesa que provenen de la mar del cor, ulls amarats amb el gust de la sal de les onades.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*