Skip to content

NI BLANC NI NEGRE

Hem patit un allau d’immigració. Davant d’aquest fet s’han imposat dues idees molt clares i simples.

La primera proclama que aquestes persones no poden venir sense un contracte de treball i que en tot cas han d’ocupar llocs laborals que estiguin vacants. La segona diu que hem d’acollir a tothom.

No crec que que les coses siguin tan senzilles. Són més complexes i hi ha molt a discutir.

Els que defensen el primer postulat se’ls podria anomenar “nacionalistes”. “Primer som nosaltres i els nostres costums i necessitats. Els altres, són estrangers”. No m’agrada el nacionalisme perquè al llarg de la història ha provocat milions de morts. Sempre que es produeix aquesta discussió m’anomeno no nacionalista, el que sovint fa enfadar els meus interlocutors. Em cal explicar-los que em sento profundament català però que per això no em cal pas ser nacionalista. A més aquest terme porta confusió. Es que no són nacionalistes els que se senten exclusivament espanyols o francesos? Aquesta és una paraula trampa.

Els que diuen que hem d’acollir a tothom, se’ls podria anomenar “internacionalistes”. Utilitzen sovint l’argument que la fusió de cultures és necessària i que ens fa créixer a tots en dignitat.

Hi estaria d’acord, però obliden que aquesta fusió tan sols és possible si les dues parts volen aprendre i compartir coneixements. No tenen tampoc present que és difícil fusionar idees amb qui dona més prioritat a la seva religió que als drets civils i nega radicalment les creences espirituals diferents a les seves.

No crec que el conjunt de la humanitat estigui preparada en aquest moment per a gaires fusions. Estem mancats d’intel·ligència emocional. Ens falta empatia, entendre a l’altre com a part d’un mateix, comprendre que l’Univers és una sola cosa i que tots en formem part. Això voldrà molt de temps, i els humans tendim a voler solucions ràpides, sempre enganyoses. O blanc o negre. És difícil reconèixer que a la nostra societat hi ha intolerància i que aquesta també existeix en molts dels que venen d’altres països o cultures.

Una cosa sí que la tinc clara. La misèria (material i/o mental) és la causa del problema.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*