Skip to content

SUÏCIDES

Tots els humans voldríem ser feliços. No crec que ningú negui aquesta afirmació. Ara bé tots portem un gran sac a l’esquena ple de pedres que ens ho obstaculitza. A dintre hi ha les nostres frustracions, les malalties, les emocions no resoltes, la por a la mort, i un feix de coses més que ens fan caminar encongits i abatuts.

Hi ha persones que en un moment determinat aquesta càrrega se’ls fa insuportable. No poden més i defalleixen. Alguns es lleven la vida. Abomino de la manca de sensibilitat que mostren algunes sectes religioses sobre aquesta gent que no han pogut amb el seu sac de sofriments. N’hi ha que fins i tot els envien a l’infern de pet. Quin respecte mostren pel dolor humà? Qui són aquests jutges que condemnen sense considerar la naturalesa humana? Si Déu existeix i és com diuen alguns, seria una mena de monstre.

Si voleu em podeu dir intolerant, però si jo fos això que dieu, que serieu els que m’acuseu? Vosaltres no tindríeu la més mínima compassió per a comprendre als que més pateixen.

Em va sorprendre la resposta d’una senyora ja gran, quan estàvem fent amb el company Josep Portet unes entrevistes pel Canal Català Osona a L’Esquirol. En defensa del rector cessat pel Bisbat, mossèn Jesús Silvestre, va argumentar: “era un home que predicava un Déu bondadós. El seu Déu no castigava a ningú, per descomptat no era el Déu de la por”.

Els texts budistes -per cert una espiritualitat que no reconeix cap Déu creador- parlen constantment de dos termes: “ignorància i compassió”. Quan es refereixen a la “ignorància”, ho fan en el sentit de que els éssers vius desconeixem, moltes vegades, l’última realitat de les coses. Moltes de les seves teories les està confirmant la física quàntica. Quan parlen de “compassió” ho fan en el sentit de que aquest desconeixement és el responsable de les moltes errades que cometem. El terme “compassió” és utilitzat així mateix per Jesús al sermó de la muntanya, a on anomena als compassius “afortunats” i els declara hereus del seu regne.

Comprenc els suïcides, són dignes d’una gran estima per tot el que han patit. Potser s’han equivocat però qui som nosaltres per blasmar-los.

2 Comments