Skip to content

MIQUEL COLOMER, ARTISTA

Tríptic "Homes nous"
Tinc un amic que un dia li va donar la dèria de ser artista. Suposo que com a persona amb una sensibilitat especial havia de trobar una sortida a les seves angoixes i a la seva necessitat de transcendència.
Li va agafar, especialment, per la pintura. D’això ja fa molts anys i no ha deixat mai de pintar de manera perllongada.

La nostra relació ja fa molts temps que dura. A vegades amb més intensitat que en d’altres però el vincle no s’ha trencat mai. És per això que conec a fons la seva obra. Moltes vegades hem discutit sobre art i ell en coneix les meves reticències.

Quan va començar no crec pas que es pensés el calvari que li esperava. No viu d’això, des de fa anys treballa amb la seva companya, en un negoci familiar de repartiment postal. A hores lliures es tenca a l’estudi, i pinta, sense saber si aquelles teles veuran mai la llum; ni si seran exposades ni tampoc té doncs la seguretat de que hi haurà receptors que les contemplin. Que dur treballar sense una petita recompensa a curt termini! Jo mateix no estaria davant de l’ordinador, construint frases, si no fora perquè “Osona comarca” espera aquests mots setmanalment per a publicar-los.

El meu amic és, per naturalesa, un inconformista i un valent. Quan a vegades m’ha ensenyat les últimes obres que havia realitzat, i m’han agradat -i així li ho he dit- s’ha posat a buscar nous llenguatges perquè per a ell l’art, és investigació continuada. Algun cop li hauria llençat els pinzells pel cap- tot cridant-li- però collons que no estava bé el que pintaves?! No en tens prou de passar-te hores tancat sense saber si ho podràs exposar, que encara ho has de complicar més?!

A vegades l’esforç té premi. Ara, el meu amic, exposa a la sala petita de la galeria d’art “El Carme Vic” fins el 28 de maig d’enguany. El títol és engrescador “Homes Nous”. Molts anys de feina, us ho ben juro.

La Mita Homs, responsable de la sala, quan li vaig dir que trobava els preus molt assequibles em va respondre: “ és millor així. La millor publicitat és tenir un Miquel Colomer a casa i així gaudir-lo i ensenyar-lo”. Excel·lent resposta.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*