Skip to content

LA BANDA DE “L’ALGARROBO”

Vivim una crisi econòmica tan important que fa por pensar-hi Segons la meva modesta opinió mai més a la Europa desenvolupada i especialment a alguns territoris com Espanya, res tornarà a ser com abans.

Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. A Orient noves economies han emergit- tot cal dir-ho, sense respectar els mínims drets socials- però com que aquí el diner era fàcil d’obtenir, a un preu que no s’ajustava a la realitat- no en fèiem cas. S’anaven destruint sectors sencers de la nostra economia productiva i ens quedàvem tan tranquils. Calien reformes estructurals en les relacions laborals, però ningú les feia perquè temien perdre vots. Calien algunes modificacions en l’Estat social però no es realitzaven pel mateix motiu. Al contrari: s’oferien i s’ofereixen diners a canvi de vots.

Ara es faran unes quantes reformes, perquè Brussel·les ho imposa- algunes profundament injustes- i com sempre pagaran justos per pecadors. Per acabar-ho d’adobar la capacitat de gestió és limitada.

Molts dels nostres polítics- que tenen una concepció centralista- raonen així: “ tu treballes, jo m’ho miro i ens ho gastem plegats”. Vaja progressistes que tenim!? Són els de la banda de “l’Algarrobo”, aquell famós bandoler de la sèrie televisiva Curro Jiménez que deia robar als rics per a donar-ho als pobres.

Caldrà començar a tancar organismes de dubtosa eficàcia. Reduir prestacions socials. Canviar el sistema de subvencions. Minvar el nombre de funcionaris i molta gent, amb el sou que cobra, s’haurà d’adaptar a la seva economia real. O sia gastar del que disposa i no endeutar-se per sobre de les seves possibilitats . Tampoc els hi ho permetrà la banca.

Els de la banda de “l’Algarrobo”- que tenen com a president d’honor en Rodríguez Ibarra- voldran fer-nos sentir culpables, quan en realitat els responsables són ells. Posaran el crit al cel, perquè estan acostumats que es compleixi el principi de : “tu treballes, jo m’ho miro i ens ho gastem plegats”. La resposta serà fàcil: tu t’ho mires, jo no tinc feina i no tenim un euro per a gastar.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*