Skip to content

EMPRESARIS A L’ANTIGA

Fa unes setmanes, en aquest setmanari, vaig escriure un article titulat: “Aturats crònics”, a on parlava de que hi ha gent que no fa cap esforç per integrar-se en una empresa, que per costum li dona la culpa de tot el que va malament als altres; que constantment generen “malt rotllo” i que l’empresari ha d’acabar acomiadant-los sense contemplacions. La situació no admet ambigüitats.

Sóc Graduat social, i tinc la majoria de participacions d’una petita empresa. M’estic recuperant d’una operació i els metges em diuen que no faci excessius esforços ni físics ni psíquics.

El dia que vaig escriure aquest article estava a casa reposant. Em van trucar d’hora del despatx. Hi havia un petit problema que calia solucionar. En el fons era una nimietat, tot plegat més producte del cansament psíquic, que res realment important.

Ser empresari, quan l’empresa és petita, no és gens fàcil. No em puc pas queixar de l’equip humà però els veig cansats. Necessiten uns dies de repòs, de desconnexió. Aquest any ha estat molt dur.

L’estat psíquic i físic del personal hauria de ser una preocupació constant per a qualsevol que vulgui fer d’empresari i molt més, si l’empresa és petita i especialitzada. Certament hi ha “aturats crònics”- com he explicat al principi de l’article- però també empresaris a l’antiga. Aquests tot ho diuen a crits, no valoren les aportacions dels que consideren els seus inferiors; no volen delegar responsabilitats, i consideren als treballadors com uns súbdits. Actuant així no permeten que la gent s’impliqui en el projecte, ni se’l senti seu.

És imprescindible, perquè un grup humà rutlli, crear empaties i sinergies. Això- al contrari del que algú pugui pensar- no és cap signe de debilitat. Cal ser dur en situacions excepcionals però cal valorar l’esforç del qui està al teu costat perquè el vaixell no s’enfonsi en mig de la tempesta. I els vents no bufen pas suaus.

“Pont” el dia 25 de juny, jornada intensiva pel juliol i vacances rotatives per l’agost. Aquesta és la recepta. Qui tot ho vol tot ho perd.

4 Comments