Sovint parlem dels nostres amics, sense adonar-nos-en que aquesta és una paraula molt gruixuda.
Qualifiquem d’amics a persones que són simplement coneguts o confonem la bona sintonia amb l’estimació.
No podem rebaixar el nivell del llenguatge d’una manera tan barroera.
Un amic és una persona que t’estimes i que t’estima. Un amic és algú disposat a estar al teu costat, de manera persistent quan les coses no van bé, també de compartir els moments de joia i això ha de ser recíproc.
Un amic està per sobre de les ideologies. Si algú per ser el teu “amic” et demana que pensis o actuïs com ell, t’està enganyant, no et vol com amic sinó com a súbdit.
Hi ha persones que a vegades penses que són els teus amics però després et defrauden estrepitosament. Sense ressentiment els esborres de la llista i deixes una porta oberta per si un dia cal tornar a canviar d’opinió. Cal matisar que en la relació amb els amics també hi ha graus però hi ha uns mínims irrenunciables.
Sóc una persona afortunada perquè tinc amics de veritat. Com ja he explicat altres vegades- he viscut moments molt difícils degut a una malaltia greu- i ells han estat al meu costat .
La nit de San Joan vam celebrar una festa a casa. Van venir quatre amics “pota negre”. No vam fer res de l’altre món. Ens vam instal·lar al jardí i com a estrelles de la nit hi vam convidar un bon cava i una espatlla de pernil. Tots ens estimem molt- a vegades, sembla que fa vergonya utilitzar aquest mot, però estic cabrejat amb les hipocresies filològiques d’alguns presumptes intel·lectuals- la vam fer petar i el temps va passar volant. Llàstima que el nen, amb la condescendència de la meva dona, tirava algun petard d’aquest que semblen còctels “molotov” i el gos s’espantava i es trencava la pau del moment .
L’endemà , cap al tard, van venir uns veïns, també amics de veritat. Vam observar com moria el dia, mentre xerràvem tranquil·lament.
I és que les coses bones són senzilles, simples, però els humans tenim la mania de complicar-ho tot, entre altres motius perquè som uns vanitosos i no sabem o no volem gestionar honestament els sentiments.
7 comentaris
Hola, sort en tens de estar tan tranquil a casa….per desgracia, desde l’inici de l’estiu (mes de Juny), fins al seu final, CADA ANY, tenim sarau al costat de casa, tots els DISABTES A LA NIT fins la una, i els DIUMENGES A LA TARDA, i aixo perque vivim al costat del Casal Guiteres, eon fan el tradicional ball per la gent gran, tocan tan fort i se sent tan malament que es imposible estar tranquils, saps alguna manera de poder solucionar el tema ? o tindrem que emigrar a un altre lloc, l’Ajuntament no cumpleix lo promes ( es trasladarien al Sucre ) i els municipals pasen de tot, que podem fer ?….
Gracies per la teva atencio i descansa… tu que pots.
Benvolgut: No et desitjo pas la meva tranquil·litat. Em recupero d’un càncer. vaig tenir una lluita personal amb una casa de colònies que llogaven com a discoteca. a l’Esquirol no hi ha policia municipal. Els Mossos sovint es feien l’orni però pots intentar parlar amb el cap de proximitat sr. Robert Serra o trucar a Manresa d’on depèn la comissaria de Vic i demanar pel responsable de l’àrea “Catalunya Central”. Si això no funciona no hi ha més remei que contractar un advocat que actuï contra l’Ajuntament i els infractors. Alguna carta a la premsa signada per quants més afectats millor tampoc els agrada. Hi ha una cosa que segur que els fa por als “infractors” amenaçar amb denunciar a Inspecció de Treball i a sanitat. Segur que hi ha treballadors que no estan assegurats i que no compleixen alguna norma sanitària.Jo trucava al propietari de la masia a la matinada els dies de cada dia i li deia que com que no havia pogut dormir el cap de setmana trobava just que féssim petar la xerrada. Això de la fressa cabreja molt. Pot ser que els Mossos et diguin que es competència de la policia municipal però els pots dir-els-hi que hi han sentències que consideren delicte penal aquesta mena d’actuacions.Que valorin amb la màquina el nivell de soroll. Recorda el cas d’aquell bar de Barcelona. Sinó advocat, reunió a l’Ajuntament i si cal denúncia o querella.Cordialment.
Benvolgut: amb reitero amb el que he contestat abans però jo só Graduat Social (especialista en dret laboral i seguretat Social) Crec que aquest tema l’ha de portar un advocat. Hi ha alguna cosa que vull matisar: Els Mossos diran que això no és un tema penal i per tant no és de la seva competència. Jo en discrepo per les sentències que van enviar a presó a dos propietaris de bars de Barcelona que no respectaven el nivell de soroll. També ser que hi ha un nivell de decibels permesos durant el dia i uns altre durant la nit. Això està regulat.
Si els nivells es sobrepassen i es pot demostrar que hi han les denúncies pertinents, als Mossos o a la policia municipal. L’Ajuntament també és responsable bé sigui per la jurisdicció contenciosa administrativa o per la penal per prevaricació “omissiva” si no resol el problema. Reitero totes les mesures de pressió que ja he detallat. En el meu cas es van espantar quan els vaig amenaçar amb una denúncia a Inspecció de Treball i a Sanitat També vaig aconseguir que vinguessin els mossos després d’insistir molt i fins i tot parlar amb Manresa i amb el cap de proximitat dels mossos de Vic. Jo parlaria amb l’Ajuntament fent servir aquests arguments. Si no contractaria immediatament un advocat cosa que fins i tot es podria fer ja. No et puc ajudar pas més. Ho sento. Utilitza les cartes al director. Als ajuntaments això no els hi agrada gota
Benvolgut: crec que aquests comentaris queden publicats amb l’ordre invers. Penso que també hi pot haver responsabilitat civil pels danys morals o físics ocasionats.
Benvolgut: t’han servit de res els meus 4 maldestres consells que et vaig enviar contestant el teu comentari al bloc?
Hola Lluçià, perdona per no haver mirat abans el teu bloc, pero estic molt atrefagat amb una nena de 4 mesos, i els disabtes ( mentres fan els balls ) son l’unic moment en que em conecto i maleiexo els sorolls que ens fan prop de casa, he mirat alguna llei, i estic mirant de demanar al ajuntament si les compleixen, apart de enviar a diferents mitjants la meva problematica.
Suposo que tu et refereixes a les Comes….., per cert com et trobes ?
Estas en el facebook ?, enviem un mail i mirare de estar mes en contacte amb tu, ens coneixem de juventut, recordo alguna matinada a casa teva fuman herves rameieres i sentin musica…. a la plaça de manlleu… tinc bona memoria ?
Salut i fina aviat !
Tens molt bona memòria. Però jo no sé qui ets. Hi ha hagut un problema que ja t’he aclarit a la teva adreça. No estic al facebook, ho he escrit bé? ni en cap d’altre d’aquestes coses que em semblen estranyes. Just he après a fer 4 coses amb això de la informàtica. Una altra idea, si vols truca a Osona Comarca i demana per en Pep Portet de part meva. Si els interessa ho publicaran. Jo crec que SÍ. El telèfon és el 938814777. T’envio el meu “email personal.
Fer un comentari