Skip to content

UN “NEGRET DOLENT”

Hi ha una idea que em treu de polleguera. Els blancs som dolents per naturalesa i els negres tots són bons i si n’hi ha algun que no ho és tant és perquè els blancs els hem explotat despietadament. Sense negar que és cert que el primer món explota i ha explotat sense compassió a molts països subdesenvolupats- em permeto recomanar al lector la lectura del “Cor de les tenebres” de Joseph Conrad- aquestes arguments no són altra cosa que maniqueisme barat . Els “negrets” també es mataven entre ells quan nosaltres no hi érem.

Abans de prosseguir vull manifestar que sóc soci de les ONG: “Intermón” i de “Metges Sense Fronteras”, també que l’empresa Llucià  Guiteras SL apadrina dos nens de la ONG “Ayuda En Acción” des de fa molts anys.No ho explico pas per fatxendejar o fer-me la bona persona. Ho dic perquè el lector no tingui cap dubte de que em sento solidari amb els que tenen menys.

Ara bé hi ha actituds que no es poden tolerar. L’altre dia vaig anar a fer una gestió a una sucursal bancària. Quan hi vaig entrar hi havia crits. Darrera el taulell un senyor de raça blanca, a l’altra banda un altre de raça negre.El senyor de raça negre exigia a crits- en un castellà macarrònic – un duplicat de la tarja de crèdit per a la seva dona. L’empleat, educadament, li deia que no hi havia cap problema però que era imprescindible que la seva esposa anés a firmar a l’oficina. El “negret” deia que ja firmaria ell i que la seva esposa no hi podia pas anar. El treballador li va suggerir que l’hi acompanyés. El “negret”, bramava- mentre es dirigia cap a la porta- que ell no podia perdre el temps i que tancaria el compte.

Em vaig cabrejar i mirant-lo fixament li vaig engegar que ja n’estava fins els collons de sentir els seus crits i de que maltractés a la gent. Li vaig ventar que si no volia adaptar-se podia tornar al seu país d’origen i que no el trobaríem pas a faltar.

No n’estic pas satisfet de la meva acció, no em vaig saber controlar, però hi ha algunes persones que confonen la integració i la tolerància amb que ens fotin fora de casa per la sortida d’emergència.

11 Comments