Skip to content

ÉS DIFÍCIL SER CATALÀ

Quan en Jordi Pujol va dir que era català qui vivia i treballava a Catalunya, sabia que mentia. senzillament és català qui se’n sent.

Jo em sento català i ciutadà del món, tampoc em costaria gaire de sentir-me espanyol. Sóc d’ideologia confederalista però a Espanya no és possible.

Ser català implica conviure de manera constant amb una pesada càrrega. Saps i sents que hi ha gent que t’odia pel fet de tenir una llengua pròpia i unes costums peculiars. No som ni millors ni pitjors, som el que som. Infinitat de guerres, i milions de morts, no han pas servit perquè una part de la humanitat respecti les diferències. Els humans som pràcticament iguals en tot però cada poble té la seva idiosincràsia. Una cosa tan senzilla com aquesta molta gent no l’accepta. No totes les costums són respectables n’hi ha que vulneren els drets humans i aquestes s’han d’eradicar de soca rel- per exemple l’ablació del clítoris- però els nostres hàbits no són pas així de bèsties i fins i tot afirmo que són bastant iguals dels que no ens accepten com som. Diferències que enriqueixen.

És penós, trist i cansat haver de lluitar cada dia perquè et respectin els teus drets. Això produeix molt dolor personal i col·lectiu i el sentiment de ser rebutjat i maltractat injustament.

Hi havia qui es pensava que la convivència entre els diferents pobles que conformen l’Estat espanyol era possible i que la solució passava per fer pedagogia perquè el tema és tan senzill que el pot comprendre un nen de pàrvuls. Aquestes persones de bona fe s’oblidaven de la condició humana. No tenien present que hi ha gent que no els mou la bona voluntat ni el respecte als altres. Hi ha persones que es deixen portar per emocions poc elaborades. Són fàcils de manipular amb discursos “populistes” carregats d’ira i d’odi. La comprensió de l’altre, fins i tot la dels amics, sempre requereix d’un esforç, d’una elaboració dels sentiments. L’amor és molt més subtil que l’odi.

S’ha perdut una gran oportunitat. S’ha tancat una porta. Està clar que no hi ha més sord que el que no vol escoltar. Em sembla que les postures es radicalitzaran i el camí serà un altre

2 Comments