Skip to content

PARAR EL TEMPS

Quan l’herba està acabada de tallar desprèn una olor especial, molt agradable. Aquest any ha plogut molt i és ben verda. La de casa és la natural del Cabrerès, no cal ni regar-la, si fa molta calor es “rosteix” però a la que cau una bona pluja es refà immediatament.

Quan el dia es va morint, els ocells entren en una activitat frenètica omplint d’esquitxos l’immensitat d’un blau esmorteït, tacat per capricioses formes de cotó blanc, que canvien d’estructura atzarosament . El sol, lentament, s’amaga darrera les muntanyes, sovint rogenc però a vegades esclata en mil colors. La calor i la xafogor s’escapoleixen a poc a poc i tot agafa una lluminositat especial. És com si el que està viu es donés una treva i es deixés acaronar per una ànima compassiva abans de morir.

Aquest és el meu moment preferit del dia. Sovint m’assento al porxo i em deixo embolcallar com el nen que voldria tornar a ser i no puc. Altres vegades passejo, mirant-m’ho tot. Del meu estat d’embadaliment tan sols me’n treu el crit d’algun gaig.

En aquells moments es para el temps. Cada dia estic més convençut de que no existeix, és una quimera humana, un parany de la ment. Segur que hi ha estats de consciència a on no n’hi ha. Tan sols quan s’atura podem viure el present en la seva màxima intensitat, sense projeccions al passat o al futur i ser intensament feliços.

Ja ho he explicat altres vegades, vaig patir una malaltia molt greu, de la qual encara no estic recuperat del tot.

Cada dia ho tinc més clar: l’Univers em va donar una oportunitat perquè canviés alguns hàbits. Ara no vull res d’especial. Estic bé a casa, acompanyat de la meva dona i del meu fill. Cada dia tinc menys desitjos, no vull ser ningú important. Si puc ajudar a algú ho faig, dins de les meves possibilitats. Procuro, per telèfon, que el petit negoci- del que sóc el principal accionista- funcioni bé i es facin les feines ben fetes i el personal es trobi a gust. M’encanta escriure i fer televisió, per això estic molt agraït a me’n Joan Turró, que va confiar en mi.

Quant arribi la mort vull que em trobi tranquil, sense por, amb la feina feta.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*