Skip to content

EN MEMÒRIA D’EN RAMON MORATONA

Ho sento company, ara feia uns quants anys que no ens veiem. L’altre dia la meva dona quan va arribar a casa em va donar la fatídica noticia. -Saps que en Ramon Moratona s’ha mort? -Vaig quedar estupefacte.

Érem adolescents quan el dictador es va morir. Lluitàvem per un món diferent, cadascú a la seva manera. Quasi no teníem experiència de la vida i anàvem força desorientats. Ens vam fer del moviment hippy. Això va provocar que molta gent “benpensant” ens tingués tírria. Quina poca compassió, tenir ràbia a uns pobres adolescents! Érem un grup heterogeni, per exemple, recordo que eres antifranquista però no tenies un ideari polític massa clar.

Molta d’aquella gent que ens tenia mania, amb Franco havien fet bons negocis. Quan els hi va convenir es van canviar de camisa. Però per neta que la portessin nosaltres sentíem la seva pudor des de molt lluny.

Aquella societat -en els pobles- era endogàmica, tot funcionava per classes socials. És repartien els favors i els diners. També hi havia els aduladors, aquests es guanyaven algunes engrunes.

Quan em vaig adonar que no guanyaríem cap revolució i que sempre seríem uns proscrits, em vaig posar a estudiar. Tenia el COU fet, després van ser 3 anys i una tesina i em van donar el títol de Graduat Social diplomat ( o sia especialista en temes laborals i de la Seguretat Social). Ara- uns 25 anys després- puc dir que a molts d’aquells que tant fatxendejaven els podria tractar de la mateixa manera que ho feien ells amb nosaltres, però el ressentiment és sempre enemic d’un mateix.

Tres o quatre vegades em vas demanar algun favor. Recordo l’últim cop- quan després de solucionar-te un problema- et vas presentar a casa amb una Katana preciosa, que havies fet amb les teves mans. El mànec era de banya de cérvol i la fulla era llarga i feia una mica de corba. Eres tossut com una mula, però també una persona molt agraïda.

Vas patir molt a la vida, estic segur que ara descanses i estàs en bones mans. En el nostre argot es deia: en Ramon Moratona és un “paio” legal. Benvolgut: si pots, dóna’ns un cop de mà.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*