Skip to content

UNA PETITA VICTÒRIA

A casa tenim un lloc específic per a guardar el paper. S’hi posen els diaris vells, la publicitat etc. Quan està ple ho aboquem al contenidor corresponent.

Explico això perquè cada cop que rebo la revista que edita la Generalitat, “Info Catalunya”, tinc la molèstia d’haver-la de dipositar amb la resta de papers. Ni tan sols l’obro.

Sempre que m’arriba m’enfado una mica, la veritat és que cada cop menys, perquè enfadar-se no és bo per a la salut i genera una tensió innecessària que és perjudicial.

L’altre dia la vaig trobar entaforada a la bústia. No sé perquè però la vaig obrir. Haig de reconèixer que està ben dissenyada. Algú deu haver cobrat uns bons diners per a maquetar-la i d’altres per confeccionar-la i editar-la. No em va interessar gairebé res del que explicava. La pàgina 21 era publicitat descarada del Govern. De fet tota la revista està pensada per això. Tingueu clar que un altre Govern també ho faria.

“Passo olímpicament” de qui s’ha gastat diners encarregant informes innecessaris, obrint “ambaixades” etc. Uns polítics, govern i oposició, en els que no hi ha un pam de net; tots esquitxats pel cas “Millet” bé sigui per activa o per passiva. Vull ser just i per això matisaré que també hi ha polítics honrats.

Heu pensat mai el feix d’actes innecessaris que fem al llarg d’un dia? Com que inconscientment ja ho tenim assumit no ens en donem pas compte. Cada dia de la nostra vida perdem el temps en fets repetitius que, sovint, són una molèstia. Contestar trucades telefòniques que no ens interessen, treure papers de la bústia, tancar i obrir portes (en una societat normal això no seria necessari) etc. Si això ho multipliquéssim per 365 dies que té un any i després per la projecció de vida que té un home o una dona a Catalunya quedaríem esparverats

Vaig prendre la decisió de que no volia portar més la revista al lloc del paper. Així doncs vaig marcar el 012 i acollint-te’m a la llei de protecció de dades els vaig manifestar educadament- l’operador no hi té cap culpa- que no volia rebre més la revista. Oli en un llum, en un moment la gestió va quedar resolta. Una petita victòria personal.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*