Skip to content

EL DIA QUE EM MORI

El dia que em mori- que sigui com més tard millor- malgrat, que com és sabut, els periodistes tenim alguns enemics i els Graduats Socials també. Cal dir però, que també hi ha moltes persones agraïdes. M’agradaria- a la cerimònia – que tan sols hi haguessin els amics íntims i la família. Desitjaria que l’acte- un cop incinerat- es realitzés a l’aire lliure. Per exemple en algun lloc inhòspit del Cabrerès. Em plauria que enterressin les meves cendres al costat d’un roure o d’una alzina, que són els arbres propis de la zona.

Poso una condició indiscutible, cal portar un aparell que reprodueixi musica, encara que sigui a piles i posar-lo el més alt possible. A tota “llet” ha de sonar el disc “Lizard” de King Crimson i concretament, per a ser més precís, la peça que porta el nom del disc, “Lizard”, però tan sols els 4’36 minuts que dura el primer fragment titulat “Prince Rupert Awakes”. Si encara no coneixeu aquests 4’36 minuts no sabeu pas el que us perdeu.

No vull contradir l’Evangeli de Joan que diu: “al principi existia la paraula…” doncs es pot interpretar de moltes maneres. Més aviat penso que el que existia era un silenci immaculat. Una energia conscient que s’expandia constantment fins a crear un Univers infinit. La “paraula” entesa com a intel·ligència Universal em sembla bé. Posteriorment- i no sé el per què- es va trencar el silenci, i aparegué l’ego i el sofriment. També la llibertat.

Per això en el meu enterrament, després de posar la música esmentada, prego als assistents un profund silenci. En tot cas una oració en veu baixa. L’acte ha de ser curt i sentit.

No us penseu pas que tingui cap ganes morir-me, però estem acostumats a no pensar en la mort perquè ens fa por. En un planeta a on la Llei Universal és la dels oposats( calor-fred, sol-pluja etc.) vida i mort estan estretament relacionats. Estic convençut que si penséssim més sovint en ella, moltes decisions no les prendríem pas.

De fet els qui m’estimen no tenen perquè preocupar-se i als que m’odien els caldrà aguantar-se, doncs la cosa és així de simple: penso tornar

Fotografia: sercurioso.com

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*