Skip to content

HEROIS

La periodista Ima Sanchís, a qui admiro profundament i a qui una vegada vaig tenir el plaer de realitzar-li un reportatge, publicava- a “La Contra” de “La Vanguardia”- una entrevista amb Ramiro Santiestebán, el qual va sobreviure 5 anys a Mauthausen, un dels pitjors camps d’extermini dels nazis.

Hi ha una frase a l’entrevista que et deixa el cor glaçat. Concretament l’entrevistat afirma: “ El ser humano tiene infinitas formas de maldad en su naturaleza, basta darles salida. La bondad es más trabajosa. Requiere voluntad.”

La nostra societat té un concepte- que jo crec molt equivocat- sobre els herois. Els herois són -sovint- desconeguts del gran públic. Persones -moltes vegades anònimes- que lluiten o han lluitat desesperadament per a la seva vida o la dels altres.

Els grans herois són persones com en Ramiro Santiestebán, qui després de perdre la guerra civil, va exiliar-se a França i finalment va acabar com a presoner de guerra dels nazis. I tot gràcies al gran patriota Serrano Súñer- que no podrem jutjar mai- doncs la nostra democràcia (?) va permetre que es morís al llit. És famosa la seva frase, quan els alemanys nazis li van demanar que fer amb aquells espanyols exiliats. La seva resposta fou: “del otro lado de los Pirineos no existen españoles”.

Els grans herois són els malalts que lluiten per sobreviure, els addictes que intenten deixar-ho, els que esmercen el seu temps en ajudar als que pateixen. Els familiars o els amics que estan al teu costat quan no estàs bé, etc.

Els herois populars: futbolistes, estadistes, esportistes, famosos de la premsa rosa, no són més que paper moll, personatges que cobren per distreure’ns i moltes vegades enganyar-nos, i que massa sovint s’esmicolen quan els toques.

El sofriment propi i el dels altres- com he escrit altres vegades- és l’única causa per la que val la pena lluitar fins a la mort. És per això que em sento especialment solidari amb els perdedors. Persones que han esgotat la seva capacitat de resistència i que a sobre aquesta societat fatxenda- en la qual vivim- els hi gira la cara.

Fotografia: www.photokai.es

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*