Skip to content

VOLARE… OH!, OH…

Penso que la música és l’art que entra més directament. Va com una bala cap al cor. La música en uns instants és capaç de canviar l’estat d’ànim d’una persona. Jo l’utilitzo com a teràpia. Si em sento trist em poso unes quantes cançons i tot es posa al seu lloc. L’harmonia és un petit miracle. És profundament mística. Diversos instruments i veus es fusionen i generen un esclat incomparable.

La música és tan poderosa que fins i tot sense entendre la lletra és capaç de somoure els sentiments.

La nostra vida està plena de moments importants que associem amb una cançó.

La música és tan brutal que t’obliga a moure el cos seguint el seu ritme. No conec cap altre art que tingui aquesta potència.

Hi ha pel·lícules memorables però si les recordeu us adonareu que en els moments més intensos la música i té un paper extremadament important. Un dels millors films de la història del cinema és per a mi “Blade Runner”. Aquesta pel·lícula es va estrenar el 1982 però no es va fer en la seva versió completa. El director és Ridley Scott i està inspirada en una novel·la del genial escriptor Phlip K. Dick titulada: “somien els androides amb ovelles elèctriques”? Tota ella és bestial de bona però hi té molt a veure la música que hi va posar el genial compositor Vangelis. El final és inenarrable però la música hi té un paper imprescindible.

La música és l’alegria de l’ànima- també la tristesa- ella ho abasta tot i és la cosa més genial que hem inventat els humans. No en tinc cap dubte. Ella ens fa diferents de les feres.

Un món sense música seria insuportable. M’atreveixo a afirmar que qualsevol cultura evolucionada que pugui existir a l’univers ha de tenir -en la mateixa proporció del seu grau d’evolució- una música adient.

Hi ha estudis que afirmen que fins i tot les plantes es desenvolupen millor si se’ls hi posa la música adequada.

Tot el nostre cos és una gran orquestra simfònica i estic convençut que emet música que no som capaços de sentir. Segur que quan està sa és una música harmònica, i si està malalt deu desafinar com si toqués l’Stockhausen.

Volare…oh!,oh!/ Cantare…oh,oh,oh!/ Nel blu, dipinto di blu/ Felisse di stare lassù/…

Fotografia: www.hombrelobo.com

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*