Skip to content

LLENGÜES I POBLES

Els catalans tenim virtuts i defectes. Dels defectes ja se’n cuiden d’esbombar-los els que ens tenen odi. Sí, he escrit odi, una paraula que detesto profundament, però hi ha massa gent a la qual és molt fàcil de manipular-li les emocions més baixes. L’entesa sempre és desitjable- sempre és millor un acord digne que un judici-, però a vegades és impossible.

Fa pocs dies una persona em parlava de la dolçor i musicalitat d’algunes llengües en comparació amb la duresa d’algunes altres. Li apassionen els cavalls, i em deia que en certes curses utilitzava el castellà per donar les ordres al animal. Aquest reaccionava més eficientment que si li parlava en català.

La dolçor o la duresa d’una llengua, penso que està intrínsecament relacionada- antropològicament- amb el caràcter de cada poble. És lògic que el castellà sigui més dur. És una llengua generada lluny del mediterrani. En les immenses planes i turons conreats de blat. En una terra difícil que cal treballar-la terròs a terròs, sota un sol implacable i amb un oratge sec.

És evident que hi intervenen molts més factors, si no seria difícil d’explicar el cas de l’euskera i de l’alemany. Aquest supera tots els records, malgrat que cal dir que hi ha diferències segons el territori a on es parla. Que diferent però, de com parlen els brasilers o els portuguesos.

Tinc una hipòtesi, doncs no n’estic pas segur ni ho puc provar-ho. Penso que com més dolça és la llengua que utilitza un poble, aquest és de tarannà més obert i dialogant. Evidentment un país el formen multitud d’individus. D’intolerants i de bones persones n’hi ha a tot arreu.

No deixa de ser curiós però, que els alemanys hagin provocat dues guerres mundials. La fonètica i l’entonació de la seva llengua és imperativa.

M’agrada el català, és la meva llengua, la pròpia de Catalunya. És una barreja de mel, de romaní, de farigola, cireres, llenegues i ceps. Un plat, que desprèn una aroma suau, i que entra dolç al paladar.

Les persones que no estimen la seva llengua o la del territori que els acolleix- per aspre que aquesta sigui-, els manca la sensibilitat i per tant és difícil que siguin bona gent.

Fotografia: www.slisdeshare.net

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*