Skip to content

ECONOMIA SENSE COR

El diumenge no compro quasi mai el diari. Considero insultant tot el paper que et donen. Gairebé cal un carretó per portar tot aquell material que t’endossen. Potser es pensen que em passaré tot el dia llegint el que han publicat? Estan de collons! Hi ha novel·les molt bones.

El dissabte, “L’Ara” porta el suplement d’economia. Es titula “araemprenem”. Tinc per costum no llegir mai aquesta mena de pàgines però fa pocs dies no ho vaig poder evitar.

El resultat fa ser nefast, em vaig emprenyar al adonar-me que hi ha una colla de criminals que especulen sense compassió. Fan trontollar les borses segons els seus interessos econòmics i en definitiva el benestar de molts ciutadans.

L’economia no és cap ciència. Sovint ni entre ells es posen d’acord. Hi intervenen multitud de factors aliens que no es poden preveure. Jo trauria aquesta llicenciatura de les universitats perquè és un joc d’ous.

Ja fa molt temps que els economistes són els nostres gurus. Han suplantat als filòsofs i als pensadors i això és del tot intolerable.

La paraula competir omplia la mitat del suplement. Jo no penso competir amb ningú. Excepte amb mi mateix. La filosofia de la nostra empresa sempre ha estat donar un bon servei, el més acurat possible. A vegades ens equivoquem -som humans- però fem tot el possible per fer-ho bé. Competim amb nosaltres mateixos. És com el Barça de Guardiola- salvant les distàncies- competeix amb si mateix per fer-ho cada cop més genial.

El capitalisme està basat en la competició salvatge, sempre cal tenir més i més. Ja n’hi ha prou! Vull ser feliç i amb uns mínims una mica amples, en tinc ben prou. Vull escriure, llegir, mirar els arbres i en definitiva estar a gust amb mi mateix i amb el altres.

Això no s’aconsegueix competint contra els altres. Les grans revolucions són personals. No es fan amb el cap- que és una eina important- sinó amb el cor.

Cal perdonar-se a un mateix, estimar-se i tenir una immensa compassió per tot els éssers que pateixen, incloent-hi a nosaltres mateixos.

Jo no sóc cap sant, però una cosa sí que la tinc molt clara, la felicitat no la trobaré pas als suplements d’economia.

Fotografia: elpais.com

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*