Skip to content

EL MEU PROPÒSIT PER AL 2011

No us ser pas dir si el que em passa és una patologia o si ni tan sols està catalogada com a tal. El fet és que la meva ment és hiperactiva. Això no és cap virtut, al contrari és un problema, i gros. No puc deixar de pensar; contínuament em venen idees que sovint haig d’aturar per no posar-me en embolics i perquè si volgués fer tot el que penso em tornaria boig i el meu cos tampoc respondria.

Sovint m’avanço al ritme natural de les coses i després o bé em cal rectificar o ja me n’estic empescant una altra. Amb el temps he après a gestionar parcialment aquest problema. Es tracta de ser conscient del que et passa, observar-te i obligar-te a parar o a actuar tranquil·lament, però és difícil i vol molta pràctica.

Suposo que hi ha altre gent que li passa el mateix. Aquesta situació no ens permet gaudir amb plenitud del que fem. La ment va per davant dels actes i en definitiva del present, que és l’única cosa que realment existeix i que cal assaborir moment a moment.

Algunes èpoques de la meva vida he fet meditació i haig de dir que m’ha ajudat molt. Pel proper 2011- com que és costum que tothom es faci algun bon propòsit per a l’any nou i jo no vull ser menys-, vull tornar a fer meditació. Gaudir del present amb tranquil·litat. En definitiva es tracta també d’aprendre a mirar, de saber distanciar-se, d’observar i observar-se.

Tots els petits actes són importants si ets capaç de no angoixar-te i de no avançar-te mentalment a aquell precís moment únic i irrepetible.

Sé que em caldrà fer un gran esforç perquè això vol dir reeducar la ment però no es pot viure continuadament en el futur i ser feliç. A la felicitat li cal repòs i amarar-se de present.

Penso que si tenim la costum de posar-nos objectius per al futur proper quan s’acaba un any- com a mínim-, hauríem de ser prou valents perquè els que ens posem ajudin a millorar la nostra qualitat de vida i si pot ser també la dels altres.

Quan el dijous surt “l’Osona Comarca” sempre els envio l’article de la propera setmana. Aquest cop he tardat una mica més. M’ho he agafat amb tranquil·litat. A poc a poc i sense presses, arribarem al mateix lloc, i fins tot potser gaudirem del paisatge.

Fotografia: Image Results

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*