Skip to content

LA MORT D’UN dÉU

No negaré que al segle XVIII la revolució francesa va ser un pas molt important per la conquesta dels drets universals de les persones. De súbdits vam passar a ser ciutadans. Un canvi abismal. Llàstima de la molta sang que es va vessar endebades. No calia executar als nobles ni tampoc les lluites intestines que van provocar la mort de molts revolucionaris.

La raó va ser instaurada com el nou déu. El déu dels ciutadans i de la garantia dels drets civils adquirits.

Encara ara la raó és a bona part del món la directriu majoritària. La raó és una eina, mai pot ser una finalitat. La raó no és un camí cap a la felicitat. És -repeteixo-, una eina molt valuosa, fins i tot diré que imprescindible, però és un déu sense cor. Tampoc és objectiva, doncs, sovint, podem observar com les persones discuteixen i fins i tot es maten perquè totes creuen tenir la raó.

La meva proposta és senzilla i radical. Cal canviar de déu perquè aquell ja està esgotat. La intel·ligència emocional és molt superior. Posaré un exemple: hi ha persones que tenen una capacitat racional molt poderosa. De què els hi serveix, però, si són incapaces d’entendre’s amb elles mateixes o amb tot el que els envolta, incloses les altres persones? No podem oblidar tampoc que en nom de la raó s’han comès múltiples genocidis.

És l’hora de la intel·ligència emocional. Aquesta és el resultat de posar la raó al servei de les emocions més subtils. Hi juga l’empatia i la sinergia. La raó mai és absoluta, cal reconèixer a l’altre la seva part de veritat i viceversa. Cal mostrar-li estimació, entendre les seves circumstàncies personals, malgrat que a vegades no les compartim. Permet treballar junts des de les diferències. Suma i no resta. També permet l’estima i el respecte a tot el que està viu com a part de nosaltres mateixos. Aquest Déu ja es mereix una D majúscula.

Els qui adoren la raó no ho poden suportar. Es diguin com es diguin, no importa la secta a on militin. Alguns creuen tenir la veritat absoluta i fins i tot poden matar en el seu nom. Aquests fonamentalistes, amarguen la vida de molts. Els podem comprendre, però davant d’ells, malauradament, no hi ha treva possible.

Fotografia: photobucket.com/imagenes/corazones

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*