Skip to content

UNA CRISI ÈTICA

Aquesta crisi econòmica que patim és diferent de les anteriors. Crec que serà molt difícil sortir-ne, sinó impossible, perquè les arrels no són estrictament econòmiques. Darrera hi ha una profunda crisi de valors que pateix el sistema i lògicament les persones que el composem.

Com ja vaig escriure, hem deixat que ens governessin els economistes. Cada dia obviem més els filòsofs i els pensadors i són aquests els que poden aportar solucions raonables.

Amb la caiguda del comunisme -que no era cap solució, ans el contrari-, es va produir un immens vuit. La solució va semblar clara. Els mercats tenien la clau de la nostra felicitat i benestar. Ara bé els mercats no tenen cor i molt sovint la seva funció és especular per acumular poder i diner.

Com també he escrit en un altre article, el déu de la raó s’ha esmicolat, i no hem sabut trobar-li cap substitut.

Quines possibilitats de benestar té una societat que tot ho basa en el diner?. Us ho diré francament: cap!

És imprescindible introduir a les nostres costums la intel·ligència emocional. Ens calen uns valors sòlids per a organitzar-nos amb un mínim de solidaritat i justícia. El planeta també està cansat, la seva sobreexplotació l’ha deixat exhaurit. Hem contaminat les fonts, esquilmat els mars, la terra, l’atmosfera. Tot en nom d’una economia que mai té en compte que tot el que existeix és un ens viu que cal respectar.

Estem acostumats a veure l’altre com un competidor més que algú que ens pot ajudar a aconseguir un objectiu.

El sistema de partits polítics també és un desastre. La seva raó de ser és la confrontació. Així es perden moltes energies per a aconseguir un món millor a on es respectin els Drets Humans.

L’actual concepte dels Estats-nació tampoc se sosté. Competeixen entre ells sense entendre que la Terra vol respecte i solucions de justícia global.

Moltes persones no volen comprendre que els pobres seran més pobres i els rics més rics, i que bona part de la classe mitja s’empobrirà irremeiablement i que aquesta és la qui sosté les democràcies.

El gran perill seran els “messies” de l’extrema dreta. Ens faran moltes promeses i arrossegaran a molta gent. Si ens els creiem, el món empitjorarà.

Imatge: www.hijosdelacalle.blogspot.com

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*