Skip to content

GUERRERS

La paraula llatina ego tothom sap què vol dir però per a aclarir possibles malentesos la seva traducció és jo. Mot que utilitzaré a la resta de l’article.

Els humans tenim, tots, un jo molt poderós. La reducció del jo és imprescindible per la convivència i la subsistència de la nostra especie.

De fet som els seus esclaus i ens priva de veure a l’altre i a tot el que està viu com una part incardinada amb nosaltres.

Hi ha egòlatres que arriben al deliri. Alguns exemples d’aquest jo portat a la bogeria els trobem en els dictadors. Imposen als altres el que a ells els convé i fins i tot a vegades es creuen que fan un bé a la humanitat.

Com s’ha escrit moltes vegades l’altre és un mirall fabulós per a poder autoanalitzarse. Si no reduïm el jo -la qual cosa ens porta immediatament a la relativització del que pensem -, l’enfrontament amb l’altre és continuu i inevitable.

Aquesta cosa tan senzilla i alhora complicada de fer, fins i tot hi ha gent que la desconeix. Què en podem esperar doncs de la societat en que vivim? Disputes, guerres, desqualificacions i poca cosa més.

Penso que totes les revolucions importants són personals i que requereixen d’un gran esforç. El “guerrer” més agosarat és el que lluita contra ell mateix per a canviar-se i millorar-se. No importa les vegades que sucumbeixi. El que cal és que cada vegada que això succeeixi es torni a aixecar i reprengui la seva “batalla”.

El jo és un tirà, vol que els altres l’adulin, li diguin paraules amables i fins i tot que tothom es rendeixi a la seva voluntat. Podríem trobar infinitat d’exemples de relacions malaltisses a on alguna de les parts és anorreada. Reduir el jo no vol dir – ni molt menys-, renunciar a una personalitat pròpia ni tampoc deixar d’assumir les responsabilitats que et pertoquen, especialment si dirigeixes algun projecte o empresa. Simplement cal entendre-ho com la capacitat d’escoltar als altres, tractar-los amb respecte i després prendre la decisió que un creu més convenient tot assumint-ne les conseqüències.

El jo no vol morir mai, sempre lluita aferrissadament. Tant que fins i tot és capaç de transformar-se, assumint el paper d’una humilitat falsa.

il·lustració: deportes.aollatino.com/2009/11/30/fotos-de- boxeo-fotos…

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*