Skip to content

CAMÍ DEL GÒLGOTA

Apreciat Llucià: tu no em coneixes però jo sí, ja que llegeixo els teus articles a l’“Osona Comarca”. M’agradaria que publiquessis aquest escrit que et remeto, també et prego, que si ho fas, el corregeixis , doncs escriure no és el meu fort. Et demano que no donis cap dada personal meva. És molt fàcil trobar l’adreça del teu bloc literari. Suposo que és el que vols.

Sóc addicte a l’heroïna des de fa molts anys. La meva vida és i ha estat un infern. He passat per a la presó diverses vegades. M’ha calgut robar per a poder consumir. Estic fastiguejat de viure.

No vaig tenir una infantesa ni una adolescència gaire alegre doncs a casa sempre hi havia “bronca” entre el meu pare i la meva mare. El nivell cultural era molt baix i érem molt pobres. Ell treballava de peó a la construcció, bevia molt, i la meva mare brodava a casa per a gent “benestant” que li pagaven tan poc com podien.

Als 20 anys vaig començar a consumir, ara ja en tic 57 i malgrat les moltes estades a centres de desintoxicació sempre he tornat a recaure.

A l’escola no em van ensenyar cap valor – era el temps del nacionalcatolicisme-, moltes hòsties sí que les vaig rebre, doncs aquells malparits de frares sempre tenien el regle a punt per a pegar als més dèbils, econòmicament parlant, de la classe i omplint-nos a tots el cap de pors i de pecats.

Sovint em pregunto si sóc culpable del que m’ha passat a la vida. Sincerament crec que no. Quina culpa tinc de que la meva família fos el que ara en diuen desestructurada? Què vaig fer per què la societat no m’ensenyés cap mena de valor i que tot ho hagi hagut d’aprendre a hòsties?

Ara visc el meu infern, la societat, també hi col·labora, rebutjant-me. Sóc el seu fill, el resultat del que van crear i ara em tracten com a un monstre.

El meu viacrucis és dolorós. A vegades quan caic portant la creu, algun ciutadà anònim m’ajuda a aixecar-me mentre els altres m’escridassen camí del calvari. El camí cap al Gòlgota és lent i fa pujada. Diuen que a dalt hi ha un home just que la societat també vol crucificar. Al menys no moriré sol.

Il·lustració: www.dedrogas.com/2005/09/12/fotos-heroina

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*