Skip to content

¿POR QUÉ?

 

 

¿ Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué?

Quan la policia municipal de Madrid va localitzar un individu penjat a la Cibeles amb una clara simptomatologia de demència que repetia sense parar: ¿por qué? No van reconèixer a Mourinho. Anava sense afaitar, brut i esparracat. Va ser el “sargento” Cifuentes qui va exclamar: “coño si és Mourinho ! El de la central lechera”.

Florentino Pérez i la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre van ser avisats del que estava succeint i mentre el Samur el portava al servei d’urgències a on se’l va diagnosticar de paranoia egòlatra en grau de molt greu, ell seguia repetint: ¿por qué? ¿Por qué?

Els facultatius van manifestar que no hi havia tractament possible per una patologia com aquella i que com a molt el posessin al llit ben abrigat i li donessin un vas de llet de la marca “Parmalat” ben calent. Florentino va començar a plorar i Esperanza Aguierre el va consolar amb un xec al portador.

Un pagès català que casualment i sense saber-ho, havia preservat els últims exemplars de la cabra catalana, que ja es creia extingida i que curiosament és tota blanca – i això de la cabra no es broma, doncs s’ha publicat recentment a molts mitjans de comunicació-, li va fer llàstima el sofriment d’un ésser que l’únic defecte que tenia era un ego malaltís degut a la seva ignorància.

La llet de la blanca cabra catalana és miraculosa – i això ho afirmo jo-, per aquesta mena de malalties de l’esperit. El pagès no ho va dubtar. Malgrat ser profundament del Barça no podia pas tolerar que un ésser humà patís quan hi havia un remei segur.

Avisada la “central lechera” a Madrid es va traslladar un exemplar de la nostra cabra. La llet de la qual és pura com l’esperit d’un nen protegit per l’Unicef. Quan la cabra i Mourinho es van conèixer hi va haver de seguida molt “bon rotllo”. Potser hi va ajudar el fet que en aquell moment ell també estava com un “cabra”. La nostra llet el va guarir del tot.

Ara s’ha fet monjo de clausura, amb vot de silenci. No vol tornar a reviure mai més aquella malaltia terrible, i la veritat des d’aleshores, el mon és una mica millor.

Il·lustració: imagenesfotos.com/fotos-de-jose-mourinho

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*