Skip to content

VALENT VILA d’ABADAL

 

No acostumo a parlar de política. Els que seguiu aquesta secció sabeu que no menteixo. Avui faré una excepció.

Les declaracions del batlle de Vic a l’ “Ara” que jo vaig llegir, reproduïdes al “Diari del Mercat”, em semblen del tot encertades. Requereix també cert atreviment plantar-li cara al cap del teu partit.

Qui és Durant i Lleida per a revelar el vot de la visepresidenta de la Generalitat en la consulta que es va fer a Barcelona sobre el dret a decidir dels catalans? I encara pitjor, com pot manifestar: “ho faig perquè perquè em dona la gana”. Per aquesta regla de tres també podria revelar qualsevol documentació confidencial i dir que ho fa perquè li dona la gana.

Vila d’Abadal l’ha contestat sense manies. En primer lloc li ha dit que ell que també és d’Unió i va votar sí perquè creu que Catalunya té el dret a decidir. També que fa més de 30 que el senyor Duran i Lleida és president del partit i que encastar-se en el poder no és higiènic per a la democràcia.

El senyor Duran i Lleida no hagués estat mai ningú en el món de la política sense el paraigües de Convergència. Ells el van fer créixer i ara no el poden parar. Instal·lat fa anys a Madrid – malgrat que ara ho compagina amb el càrrec de conseller sense cartera de la Generalitat -, està acostumat a pactar amb qui sigui i a manar. De fet ell voldria ser Ministre però des de Convergència no li han permès mai.

Duran i Lleida té tot el dret del món d’estar en contra del dret a decidir dels catalans, però no en té cap a revelar el suposat vot de la visepresidenta del Govern – encara que sigui militant d’Unió -, i molt menys quan ella no ha volgut fer-lo públic.

L’alcalde de Vic ha estat valent i li ha contestat el que pensem molts ciutadans.

El senyor Duran i Lleida segurament vol quedar bé amb els poders instaurats a Madrid per a continuar negociant al seu gust. Tants anys negociant amb uns i altres i Catalunya no és enlloc! Una nació no reconeguda i que ha de demanar permís fins i tot per a gestionar els seus recursos.

Li prego al senyor Duran i Lleida una mica d’humilitat i al senyor Vila d’Abadal li agraeixo la seva claredat.

Il·lustració: www.elpais.com/fotografia/espana/Josep/M/Vila/d/Abadal.

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*