Skip to content

PETONS

Tinc la costum quan em trobo algú que m’estimo o que em cau bé de fer-li dos petons. Un a cada galta. Tant me fa si és home o dona. El problema esdevé perquè hi ha persones, especialment alguns homes, que es senten incomodes. La situació es torna anguniosa per a tots.

Així doncs he hagut de reprimir aquesta manera d’expressar les meves emocions. Si no estic molt segur de qui tinc a davant evito aquesta mena de contacte.

Als de la meva generació, el nacional-catolicisme ens va ben fotre. Ens van carregar de limitacions i de pors. Ens van amputar la nostra capacitat d’expressar-nos com a éssers complerts. Hem hagut de lluitar molt per a superar-ho i malgrat tot sempre quedarà una pesada càrrega.

El que ells volien era controlar l’individuu. Quina vergonya, com van trair el missatge de Jesús!

El tacte és un element bàsic per a expressar-se emocionalment d’una manera integre. Però vivim en una societat que no està gens preparada per aquesta mena de subtileses. La jerarquia catòlica proclama que el sexe tan sols té com a finalitat la procreació. Ho sento, però no els puc pas perdonar. Quina bestiesa! Els repto a que em citin una frase de Jesús, bé sigui dels evangelis canònics o dels que es van declarar apòcrifs a on s’afirmi aquesta aberració.

L’acte sexual – que és el súmmum del tacte, com a eina de creixement personal- si és fet amb amor, aconsegueix que l’ego s’esmicoli i fins i tot et provoca una fusió amb l’Univers sencer.

No podem renunciar de cap manera a una eina tan poderosa, al contrari ens cal enfortir-la si volem créixer com a persones. Ens cal potenciar tots els sentits perquè són unes eines molt valuoses en les relacions amb tot el que està viu.

Ens van carregar de maletes plenes de pedres que ens fan caminar agenollats. Les persones tenen dret a la felicitat! Si més no a provar d’aconseguir-la. Fotem-les-hi pel cap les repressions que encara prediquen, ja ens han fet prou mal. Jo no vull ser esclau de ningú, em proclamo un ciutadà lliure, que vol viure la seva espiritualitat i la seva vida amb plenitud, malgrat que a vegades, com tots, caic de genolls. En aquests casos només hi ha una solució, tornar-se a aixecar.

Il·lustració: http://www.100pies.net/Gifs/Amor/Besos.asp

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*