Skip to content

EMOCIONS

Van venir a omplir el diposit del gasoil. Va caldre obrir les portes del jardí i el gos es va escapar. És vell, pateix d’artritis i li cal medicació. Em vaig oblidar de tancar-les i van quedar obertes tot el dia. A la nit vaig sortir de casa per a donar-li menjar. El vaig trobar a la porta, adormit i exhaust. Ves a saber quantes excursions havia fet durant tantes hores? Li vaig dir que entrés, els seus ulls reflectien una profunda tristesa i li va costar molt aixecar-se. Es va ajaure al costat del sofà.

Vaig sentir una “compassió” intensa pel sofriment dels éssers . Molts pensaments negatius es van fer presents. Vaig lluitar per a foragitar-los però al final em vaig rendir.

Em trobava sol a casa, la meva dona era a assajar teatre i el nen a dormir a Manlleu a casa la iaia.

Vaig posar a l’aparell reproductor el disc de Bob Dylan “Highway 61 revisited” i va començar a sonar “Like a Rolling Stone”. A la portada hi havia un Bob Dylan, molt jove, que mirava a l’infinit. El gos em seguia observant trist i vaig decidir parlar-li. De fet no sabem pas fins a on ens entenen.

Li vaig dir : “ Jack, t’has fet vell, i cal assumir-ho. Veuràs que amb una bona dosi d’antiinflamatoris et trobaràs millor. Jo també m’he fet vell, ja tinc 53 anys i també estic malalt, doncs encara tinc problemes digestius arrel d’una operació quirúrgica greu a que em van sotmetre. Quan teníem 16 o 17 anys ens pensàvem que canviaríem el món i vam fracassar estrepitosament. M’ha costat moltes llàgrimes entendre la famosa frase de Sòcrates: “jo tan sols sé que no sé res!”. Fins i tot m’atreviria a dir que ara ja sé alguna cosa. Per exemple que cal conèixer profundament la naturalesa humana abans de plantejar qualsevol acció global. Que les revolucions són individuals i que la suma de les persones que treballin per a conèixer el seu interior i s’esforcin per créixer en bondat és el que en definitiva pot canviar les coses. Fins i tot t’haig de dir que si no m’haguessin ajudat probablement seguiria vivint en la “ignorància”.

Em vaig anar trobant millor, mentre Bob Dylan seguia cantant les seves cançons plenes de poesia i esperança.

Il·lustració: htpp//www.antes y despues.com.ar/bob-dylan/

 

 

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*