Skip to content

EN CONTRA DELS “PAR-TITS”

Els “par-tits” polítics són una rèmora per a la democràcia. Aquests sí que són “els putos amos” de la partitocràcia.

Imaginem una empresa a on les baralles entre el personal fossin constants. Que no hi hagués un objectiu comú i a on fins i tot uns posessin pals a la roda dels altres. Seria el caos i el resultat la seva desaparició en poc temps.

Proposo un sistema diferent. Llistes obertes als ajuntaments. La persona més votada és l’administrador o alcalde, que té la responsabilitat d’encabir en el seu projecte a quants més regidors millor per a treballar conjuntament per al benestar de tots. Qualsevol alcalde o regidor elegit, posem per exemple a Osona, es podrà presentar per a ser escollit diputat i ho serà per aquell districte. O sia altre cop llistes obertes. I evidentment col·laboració per a un projecte comú de país. El President lògicament la persona més votada.

Tantes són les diferències que impossibiliten un treball conjunt? Tan sols caldria aïllar als elegits amb ideologia racista o xenòfoba o que defensin idees que vulnerin els Drets Humans. I si són majoria doncs caldria aguantar-se perquè els han triat els ciutadans que són responsables del què i a qui voten.

No es pot suportar l’actual sistema: insults, desqualificacions, corrupció. I fins tot guerres intestines. L’ego i el desig de poder dels “par-tits” fan impossible treballar per a una causa comuna. Quanta energia malgastada! Quan al cap i a la fi, qui governa el planeta són la banca i les multinacionals amb els vist i plau dels Estats. De fet, segurament l’espècie humana no està suficientment evolucionada per a actuar amb empatia i sinergia i entendre que l’altre és part d’un mateix.

Com a mínim es podria fer la prova obrint les llistes a les eleccions municipals. Els “par-tits” podrien presentar-s’hi igualment i si algú vol votar una llista sencera, és la seva llibertat.

Com ja he escrit altres vegades les vertaderes revolucions són individuals i cada segon d’aquesta vida és una oportunitat. Potser haver escrit aquest article és una absurditat, una pèrdua de temps. Ara ja està fet i l’enviaré al meu director.
Il·lustració: htpp.//www.globovision.com/news.htpp?nid=177584

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*