Skip to content

AL SENYOR PERE PRAT, ALCALDE DE MANLLEU

Pere Prat. Alcalde de la ciutat de Manlleu.

Benvolgut senyor: els meus avis i els meus pares van néixer pobres de solemnitat. La meva mare m’explica que a la iaia a vegades li calia anar a robar naps. No tenien res per a menjar. Un dia va tornar sense perquè li va semblar que el pagès la vigilava. Malgrat que Franco enviava el nostre menjar als nazis, els nostres pares finalment varen tenir una oportunitat. Hi havia feina i molta gent feia una jornada de vuit hores i després es quedava a fer hores extres.

Jo vaig néixer en una casa a on hi havia molta pobresa. Era una planta baixa plena d’humitat. La sort és que la mestressa em deixava jugar al seu immens hort. A casa, fins i tot, hi havia una habitació tant humida que el meu cosí Josep hi criava xampinyons.

La meva mare va patir un accident greu, d’adolescent, treballant en una fàbrica tèxtil amb una màquina que no reunia cap mesura de seguretat. No m’avergonyeixo pas, de manifestar-li que en l’actualitat, la meva família, sense ser rics, no passem estretors, però jo sempre estaré al costat dels més dèbils. Em ve de raça. Sóc i seré d’esquerres, malgrat que actualment aquesta paraula ja no se sap que vol dir.

Vostè senyor Pere Prat, que també es proclama d’esquerres, quan llegeixi aquest article, recordi com vam lluitar alguns ciutadans- fins i tot amb aportacions econòmiques- per a salvar l’immoble del “Coro”. Molta gent a la qual se’ls anomena de “dretes” també hi van posar diners. I sap per què? Perquè estimen Manlleu. Per això jo defenso també aferrissadament el “Teatre Centre”.

Vostè no ha complert els pactes – els quals posteriorment van passar pel plenari – quan vam fer donació de l’edifici a l’Ajuntament.

El “Coro” representa el sofriment i la lluita de totes aquelles persones que no tenien res i vostè hauria de ser especialment sensible amb el que representa aquest edifici. Persones que moltes vegades no sabien llegir ni escriure, que cobraven sous de misèria i que literalment passaven gana, ells i els seus fills.

Sense cap mena de rancúnia li recordo el que va firmar. Li prego doncs, senzillament, que compleixi la seva paraula. Atentament.

Il·lustració: htpp://www.naciodigital.com.cat/osona/noticia/26049/alcalde/manlleu/planteja/insubmissió/fiscal.

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*