Skip to content

CATALUNYA EM DOL.

 

Em dol el destí del meu país. No es tracta de ràbia, tampoc d’un anàlisi racional. Simplement, com ja he escrit, em dol veure Catalunya agenollada. Sovint difamada, per molts mitjans de comunicació. Em dol veure que no saben res de la nostra realitat. Em dol observar que no volen fer cap esforç per a entendre una situació diferent de la seva. Em dol l’actitud de massa polítics espanyols vers la meva terra i encara més em dol la d’alguns de catalans que són capaços de vendre’s el nostre país per un escó o per un xec al portador.

Fa massa anys que acceptem ordres, que no podem decidir en llibertat les nostres coses. Em dol el menyspreu a la nostra llengua.

I això ho escriu una persona que no és nacionalista sinó confederalista a nivell planetari.

Em dol la intransigència dels ignorants, que no saben comprendre res més que la seva petita “pàtria”. Que no saben apreciar les diferències de les moltes cultures que integren aquest petit espai de l’univers, al qual anomenem terra.

Em dol al mig del pit, al costat del cor, perquè això és una senyal inequívoca que vivim en un món ple d’intolerància: religiosa, política etc.

Em dol veure la condició humana, plena de vanitat, i mancada de respecte per a les petites peculiaritats que no imposen res als altres. Em dol, de veritat, que em dol.
Il·lustració: http://Wikipedia.org/Wiqui/estelada

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*