Skip to content

EL METEC

Aquest mot té una difícil traducció. En Francès métequè es traduiria com a estranger a Atenes i per extensió com estranger en general. En català metec, segons Pompeu Fabra, seria: “persona establerta en un país del qual és estranger”. En una traducció molt lliure també en podríem dir apàtrida.
La Marina Rossell ha tret un compact excel·lent que es titula: “Marina Rossell canta Moustaki”. Per fi podem escoltar les lletres de Moustaki cantades en la nostra llengua, el català.
Són cançons plenes de poesia, d’un vell i bell cantautor, il·lustrades amb la meravellosa veu de la Marina.
Quan escolto el disc no puc evitar, a vegades, d’anar-me’n mentalment a la meva joventut. Fins i tot no em puc estar de pensar que ha estat la meva vida i el que podria haver set. Reconec que això és un greu error perquè com diu Confuci no cal perdre ni un segon en pensar en el que ja no es pot modificar.
La primera peça que s’hi troba és “ El metec”. Quan parla el poeta és millor callar i escoltar, per això us deixo escrita una part de la lletra de la cançó que té una traducció molt lliure. L’Agustí d’El Mallot de la Margot segur que el té a la seva botiga. Les meves paraules sobren.
“Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents; i aquest mirar tan indecís, ara amargant, ara endolcit, de dies bons i de mal temps; potser faig pinta d’haver estat lladre de fruites i de blats, de camps que acaricia el sol, però és que m’hi ajec i hi faig l’amor, com hi he jugat i m’hi he perdut, sense mai perdre-m’hi del tot…”

Il·lustració: http://www.moustaki.nl.Tiroir.html

5 Comments