Skip to content

EL CAMP DE L’AEC MANLLEU

El meu fill juga amb l’aleví de l’AEC Manlleu. Les quotes que pagues et donen dret al carnet de soci familiar. Sóc seguidor del Manlleu des de que era molt petit. El meu pare m’hi portava quan jo encara era un nen. Alguns diumenges doncs, anem al camp. A l’hivern menys, doncs hi fa molt fred.
Fa pocs dies vam anar a veure el Manlleu-Vic. Haig de dir que el partit va ser horrorós i l’arbitratge nefast.
Amb el meu pare sempre anàvem a la tribuna i tinc arrelada aquesta pèssima costum.
La tribuna del camp del Manlleu és un cementiri. Sembla que la gent que hi va, estigui més preocupada del que diran els seus conciutadans que d’animar l’equip. Dóna la sensació que en aquella zona “noble” del camp, les persones estiguin més pendents de conservar el seu suposat estatus que no de gaudir del partit. Vaja, allò de no fer-se veure i quedar bé. Si algú s’enfada ho lamento, però és el que penso i així ho escric.
L’altre dia en vaig marxar avorrit i me’n vaig anar amb els Àngels Caiguts, els radicals del Manlleu. Reconec que es va dir alguna frase massa gruixuda però la gent cridava, cantava i mirava de passar-s’ho bé.
El proper dia que vagi al camp no sé encara on m’ubicaré. Quina diferència dels estadis anglesos on la gent canta, crida i treu l’adrenalina! No parlo pas d’insultar sinó de gaudir d’una festa col·lectiva.
Potser el que passa és que els manlleuencs som pessimistes i avorrits de mena. Si aquest diagnòstic és cert- que no ho sé pas segur- Manlleu serà sempre una ciutat trista i emboirada.

Il·lustració:www.escudosdefutbolyequipaciones.com/esc…

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*