Skip to content

Bla,bla,bla…

Fa pocs dies,  a la classe que vaig setmanalment a  l’Associació Cultural El Centre de Vic sobre auto coneixement, el professor, en aquest cas, en Sergi Pérez, el qual també és el director del programa que presento al Canal Taronja, i que es titula “Invitació a viure”, va posar un exemple- que va enriolar a tots els que hi érem- sobre com funciona la nostra ment.
Ens parlava de que aquesta funciona de manera automàtica, sense que nosaltres la controlem mai, i que va saltant d’un tema a un altre sense que ens n’adonem.
Va posar un exemple: imaginem-nos que anéssim pel carrer dient en veu alta els nostres pensaments, com a vegades fem quan estem sols. Seria genial. Per exemple veuríem una dona guapa i diríem: “uf! Que bona que està”, ella també en veu alta es creueria amb nosaltres i potser diria: “ altre cop s’ha espatllat la rentadora, sempre estem igual” una altra persona passaria pel costat pensant i dient: “cada dia fabriquem menys pantalons. Em quedaré sense feina” I així fins l’infinit. Seria un caos brutal, propi d’una pel·lícula dels germans Marx.
Les conclusions que en vaig treure, és que som esclaus de la ment, la qual ens governa sense que nosaltres controlem res. També que tenim moltes idees preconcebudes i que quan parlem amb els altres no els escoltem pas. La ment – amb el pilot automàtic posat – fa de les seves i ja està pensant la resposta per a contraatacar. Ara comprenc perquè el món va tan malament: nosaltres sempre tenim la raó i els altres sempre estan equivocats.

Il·lustració: es.fotolia.com/tag/orejas

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*