Skip to content

ESPERIT GREGARI

 

Gairebé sense parar, s’organitzen actes de masses. Carnestoltes aquí i allà, la Festa del Porc i la Cervesa, el Mercat del Ram, la Fira de l’Avet, el Mercat Medieval, sense comptar els casaments, els batejos, les comunions i un llarg etcètera. Això per parlar només d’Osona.
Vull manifestar que no hi tinc res en contra i que em sabria greu que algú s’ofengués pel contingut d’aquest article.
Jo no m’hi trobo bé i em sento utilitzat. Faig una excepció: m’agrada el futbol i quan vaig a l’estadi, quanta gent millor i si cantem i animem m’ho passo d’allò més bé.
No necessito que ningú m’organitzi la vida. Sembla com si ens diguessin: “apa nois, no us avorriu, que nosaltres ja us ho muntarem i us direm que cal fer cada dia”.
Vivim en una societat que té l’esperit gregari. Ara tots cap aquí i després tots cap allà.
Aquesta manera d’actuar està relacionada amb l’escala de valors que ens dóna el sistema. Això està bé i allò altre malament. I qui cony ho diu això? Em reservo el dret de posar a prova tot el que els altres afirmin. Moltes vegades cal tenir una experiència personal abans de decidir el que ens sembla bé i el que no. Si no, ho fa un altre per tu, i no en pots tenir la íntima certesa. Ens cal viure en societat però també tenir criteri propi. I ull! A vegades, pot ser, que no sigui el més encertat. Així doncs, també cal saber escoltar i incorporar el que considerem que ens aporten els altres.

Il·lustració: www.2o minutos.es/galeria/304/0/0

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*