Skip to content

DINERS

Mentre al món moltes persones moren de gana i passen penúries, d’altres estan obsessionades a acumular diners. D’entrada vull afirmar que els diners no són bons ni dolents, tot depèn de l’ús que se’n faci.
El meu amic, en Toni Coromina – periodista i escriptor – l’altre dia em va sorprendre amb una definició que es mereix ser reproduïda literalment: “el diners són necessaris per a no preocupar-se dels diners”.
No us   enganyaré pas: a mi m’agradaria ser   molt ric – entre altres coses – per a   poder crear una fundació al tercer món,  i així  ajudar al desenvolupament en alguna, de les moltes zones del planeta, on els hi manca de tot.  Com que sé que això no és possible col·laboro dins de les meves possibilitats.
Aspiro – si no em toca la loteria- a viure còmodament. Sense passar penúries ni escassetats. A donar-me de tant en tant algun petit caprici i tenir temps per a dedicar-me a fer el que m’agrada.
Els diners són importants. Em sembla que això tots ho tenim clar. Ara bé, hi ha un abisme entre conèixer la importància dels diners i la gola incontrolable de personatges -sovint corruptes- que en volen acumular sense parar, prescindint de l’ètica i de la moral. Moltes persones es pensen que quan Aristòtil, els estoics i posteriorment l’Església catòlica va incloure la gola com a pecat capital, parlaven de les ganes de menjar i beure sense límits. No és pas exactament així: la gola pot aparèixer en el menjar i beure en excés i en tot el que suposa acumular de manera obsessiva (diners, poder, etcètera)
L’amic Toni Coromina té raó: els diners haurien de servir per a no preocupar-se dels diners.

Il·lustració:http://www.photaki.es/fotos-dinero-p1

2 Comments