Skip to content

ORGULLÓS DE MANLLEU

Quan jo era petit, anava a jugar a la plaça amb la iaia. Aquella era una plaça d’una filosofia semblant a l’actual. Com a manlleuenc proclamo el meu orgull per la reforma i el resultat final del projecte.
No entraré a valorar el tema del pàrquing, doncs ja està fet i qualsevol consideració no serviria per a res.
L’alcalde franquista i nacional-catòlic la va destruir. No vull anomenar el seu nom, ni recordar amb excés aquells temps negres i foscos. Donaré però un parell de dades: fou ell, qui per un contenciós particular i per enveja, feu enderrocar les punxes de “Can Vilaró”. També vull explicar que el marbre de Carrara que s’hi va posar, eren trossos que en aquella època la pedrera et deixava emportar de franc. Tan sols calia pagar el transport. No consta pas així en la comptabilitat de les obres que es van realitzar. Qui es va quedar doncs els diners? No en tinc proves.
No parlem més del passat. Aquest sens dubte ha condicionat el present. Tota decisió que prenem té les seves conseqüències. Parlem però del ara i aquí, o sia del present constant. M’entusiasme com ha quedat la Plaça. Sí, ho escric amb majúscules, perquè a Manlleu n’hi ha moltes de places però l’àgora de la ciutat és la de Fra Bernadí. Penso en les persones assegudes als bancs, llegint, fent-la petar o simplement gaudint d’una ullada de sol que els hi acaroni la cara. També amb els nens jugant sense que els pares hàgim de patir perquè no els atropelli cap cotxe. M’imagino les terrasses dels bars amb gent, tot gaudint d’un refresc o d’un vermut, tranquils i sense contaminació.
Estimo Manlleu i estic orgullós de la nova plaça perquè els manlleuencs no hem de renunciar a res que millori la nostra qualitat de vida. Enhorabona! Mil nens cantant encara és poc.

Article publicat al Diari de Manlleu.  Il·lustració: www.osona.com

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*